Present i ‘Retorn al futur’

També es compleix una dècada de la data que fixava com el futur el Delorean de Retorn al futur II, així que el joc estaria a detectar en què la va encertar i en què va fallar aquesta pel·lícula de viatges en el temps. No va predir internet, però sí les parets entapissades de pantalles i la família que no parla perquè els seus membres van entotsolats amb estris electrònics. Hi ha ulleres que poden gravar, videotrucades que poden causar acomiadaments, pagament amb empremta dactilar, hologrames i anuncis en tres dimensions.

Els que vam créixer amb la seva idea de futur, hem lamentat que no s’hagin complert les Nike Mag sense cordons, el monopatí rosa volador de Mattel o aquelles pastilles de Pizza Hut que s’engrandien fins a la mida familiar. Per això ens va robar el cor el gag Retorn al futur IV, emès a Muchachada Nui, en què un Marty McFly embotit de solysombras en un bar de Carabanchel mira al seu voltant, després de veure en un calendari de toreros que ja estem al 2040, i al·lucina que el present s’assembli tan poc al futur que va trepitjar al cine.

No obstant, potser no estàvem mirant en la línia correcta. Robert Zemeckis també narra una realitat alternativa en la qual Biff Tannen (el que feia la vida impossible al pare de Marty) és un paio inflat i de cabells complicats, egomaníac i amb una parafília estranya amb contraxapar d’or fins i tot el vàter, que s’ha convertit en l’home més poderós dels EUA dient una vegada i una altra: Déu beneeixi Amèrica. El seu bogíssim país sí que s’assembla a l’actualitat. I fins i tot Bob Gale, guionista de la pel·li, ha dit que es va inspirar en Donald Trump, que en aquell temps ja publicava anuncis per demanar repressió policial als carrers.

Notícies relacionades

Entre la corrupció i la confiança

El pedaç cosmètic de Sánchez

Quan en una altra de les escenes, Doc Brown li pregunta a Marty qui és el president el 1985 i aquest li contesta que Ronald Reagan, el científic boig contesta: "¿Reagan? ¡Ja! ¿I qui és el vicepresident? ¿Jerry Lewis? Suposo que Jane Wyman és la primera dama i John Wayne és el secretari de defensa... Ja he suportat massa bromes pesades". Doc, doncs sí, Marty tenia raó, però riu ara: Trump és el president el 2025. No hi ha pizzes nanes, ni Nike automàtiques, ni monopatins Mattel voladors, però de cretins n’anem sobradíssims i la línia alternativa de la saga s’acosta ara al costumisme o (gràcies a deliris de deportacions, profecies climàtiques i genocidis insofribles) queda curta.

Des de l’època del vapor, la ciència-ficció sempre ha anat per davant de la ciència. Els invents de Jules Verne es perfeccionaven en la realitat. I això és perquè l’escriptor és el canari a la mina, que sempre es posa en el pitjor escenari i l’encerta. Si es rodés Retorn al futur 2025 l’argument seria sobre un Delorean que ens porta a cinc minuts després, en el malson d’un present etern que ni aprèn del passat ni formula una promesa de futur habitable. A on anem es necessiten cinturons de seguretat per als revolts, els sots, els penya-segats, els imbècils insensats al volant.