DUES MIRADES
Moment Maragall
Ernest Maragall va fer al Parlament el discurs de la seva vida, digne i robust, amb «sentiments imparables» i amb una «creixent suma de raó i de raons»
zentauroepp41638521 pla mig del president de la mesa d edat ernest maragall vo180117122227 /
Desmanegat i carregat d’espatlles, desairós i sense l’aparença d’un heroi patri, com qui no vol la cosa, remenant papers i fent valer la condició de vell de la tribu, sense necessitat de demostrar res, convençut de pertànyer a la llarga tradició de lluitadors per la democràcia enfront de les forces que la volen sotmesa, Ernest Maragall va fer el discurs de la seva vida, digne i robust, amb «sentiments imparables» i amb una «creixent suma de raó i de raons». Va protagonitzar l’MM, el Moment Maragall.
Notícies relacionadesI té raó Arrimadas quan va dir que l’Ernest és «el més veterà» del Parlament. I no té raó quan es pensa que va fer un míting partidista, perquè Maragall no parlava de conviccions ideològiques sinó de principis elementals. Com després va afirmar amb contundència Roger Torrent, no es tracta d’imposar sinó de conviure en democràcia. I, perquè això sigui possible, calia que Ernest Maragall esmentés que vivim en una societat «diversa i complexa» i que no hi ha cap via que no sigui la democràtica, el «contrast viu i directe» amb la ciutadania.
Però també que parlés d’Història i d’històries, de l’única «normalitat acceptable» (la del debat i el diàleg, no pas la de la repressió), i de Catalunya com a subjecte polític, d’indignació i de l’Estat que «sap derrotar» i «sap imposar, humiliar i castigar». I calia, en el Moment M, que l’Ernest recordés d’on venim i que són els catalans els que agafen «les regnes del seu destí».
