Cartells i mossens
Cartel de la Mercè 2025, obra de Lluís Danés /
A diferència dels cartells de les festes de Santa Eulàlia, que ningú no recorda, els de la Mercè sovint generen polèmica. Els de la Laia (potser perquè es fa servir l’hipocorístic) solen tenir un aire infantil i blanc, mentre que els de la patrona de setembre són més variats i punxeguts i, doncs, més susceptibles de generar passions. Per massa trencadors o per massa enigmàtics o per massa nacionalistes (o massa poc), o massa acolorits o per poc tradicionals. Des del 2016 s’ha consolidat una línia estètica que respon a un dictat conceptual: la Mercè, com a entitat generadora de la festa, ha deixat de ser la Mare de Déu per convertir-se en una noia o dona o nena que pren el nom de la verge catòlica i esdevé símbol de la ciutat, amb connotacions laiques i prou. Són els signes dels temps. De fet, fa més de cinquanta anys que als cartells de la Mercè no hi ha ni la Verge ni el Nen Jesús.
Per això m’ha sorprès (i fins i tot m’ha divertit!) el comunicat de l’arquebisbat que es queixa del cartell d’enguany perquè "es vulneren els sentiments dels que veneren i respecten la patrona de Barcelona". I encara més: el rector de la basílica, Fermí Delgado, ha dit que es pot identificar la noia que presideix el teatret de "varietés" del cartell amb la Mare de Déu de la Mercè. "No cal ser un savi per veure-ho". I encara més: parla d’aquesta hipotètica Mercè "ridiculitzada" com d’una "dona, amb les seves formes, amb una actitud llicenciosa perquè, en fi, [...] mostra la seva roba interior".
¿Ah sí? ¿De debò que els responsables eclesials hi veuen tot això? ¿De debò que a aquestes alçades encara estan sorpresos "pel fet que cada any el cartell introdueix l’ús d’elements religiosos" que hem de suposar que només ells poden autoritzar? Senyors de l’arquebisbat, han de saber que des del segle passat que no és així. I que aquest tríptic del Barroc on vostès hi veuen un símbol religiós és, de fet, una picada d’ullet a Moulin Rouge. No s’escandalitzin tant, va, que dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu. Els de la xona, la Mare de Déu els perdona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
