¿L'hora d'ERC?

Una vegada constituït el Parlament i elegida la Mesa s’ha superat el primer escull per a la recuperació de l’autogovern suspès el 27 d’octubre però encara queda la segona part, la més difícil, que és la investidura d’un president de la Generalitat que permeti posar fi a l’aplicació de l’article 155.

Arribats a aquest punt es plantegen diversos escenaris encara que no tots són igualment viables: que es constitueixi un govern sobiranista que respecti la Constitució i l’Estatut i que renunciï a la via unilateral, que es constitueixi un govern mixt entre partits sobiranistes i partits constitucionalistes o que es constitueixi un govern constitucionalista. Totes aquestes opcions permetrien recuperar almenys la normalitat institucional perquè la normalitat completa difícilment es recuperarà mentre hi hagi diputats i activistes a la presó o a Brussel·les. 

No obstant, la intenció declarada per part dels partits sobiranistes d’investir novament Carles Puigdemont no sembla que pugui contribuir gens ni a la recuperació de les institucions ni a la tornada a la normalitat. En primer lloc perquè donat que el reglament del Parlament no preveu ni que pugui ser investit ni votar a distància –com ja han advertit els lletrats de la Cambra–, qualsevol lectura laxa per part de la majoria de la Mesa o qualsevol modificació urgent per atendre aquestes circumstàncies, suposaria novament, com ja va succeir el 6 i el 7 de setembre, pervertir la institució parlamentària al capritx d’uns quants.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I si fins i tot assumint aquest cost, Puigdemont arribés a ser investit, probablement s’enfrontaria a una impugnació davant el TC amb la consegüent suspensió cautelar, cosa que implicaria no només deixar en suspens la seva designació sinó també l’aixecament de l’article 155. I fins i tot en l’improbable extrem que res d’això succeís Puigdemont hauria de ser nomenat pel Rei i hauria de prendre possessió perquè el seu nomenament tingués efecte, i atès que la presa de possessió difícilment es pot fer de forma virtual o a distància i que sobre ell pesa una ordre de detenció en territori espanyol, al fer-ho seria detingut. Novament ens podríem trobar en un excepcional escenari amb les institucions violentades, en suspens i amb un president investit en presó provisional.

Interessos partidistes

Hi deu haver qui, instal·lat en el ja clàssic com pitjor millor, vulgui arribar a aquesta situació pensant que així serveix millor als seus interessos a mitjà termini: desgastar la legitimitat democràtica d’Espanya i presentar la secessió com una causa justa. Però això només serveix als interessos partidistes i no als del conjunt de la ciutadania. Convindria doncs que els diputats que s’acaben d’estrenar comencessin a pensar en el conjunt dels seus representats i no només en una part i a assumir que no hi ha mandat imperatiu sinó representatiu. I no cal que tots ho facin. Alguns poden permetre’s el luxe de seguir sent antisistema dins del sistema, només cal que alguns estripin les cartes de la subhasta. Només fa falta que ho faci ERC. Després de la sentència del cas Palau i amb l’informe dels lletrats té tots els arguments per fer-ho.