Quietisme o risc del PP

El pla migratori presentat per Alberto Núñez Feijóo a Barcelona comporta un enduriment significatiu de la postura del PP en aquesta matèria. Propostes com un sistema de visat per punts en què "la hispanitat serà un factor positiu", l’elevació dels requisits per obtenir la nacionalitat –nivell B2 de castellà i proves més exigents sobre història i institucions– , la creació d’una autoritat única en matèria migratòria –just quan es planteja la cessió de competències a Catalunya–, a més de mesures de control més estrictes, com ara limitar l’arrelament i condicionar les ajudes socials a la residència legal, evidencien el gir.

Notícies relacionades

Junts no descarta una moció de censura «instrumental» sense Feijóo com a candidat

L’empresària que va assegurar haver portat bosses amb efectiu Ferraz no declara al Senat, però ratifica que va entregar 90.000 euros al PSOE

Un tomb que s’explica per dos fenòmens interrelacionats: canvis en l’opinió pública i en la competència partidista. La immigració s’ha convertit en un dels principals problemes percebuts pels espanyols segons el CIS. I Vox, el principal competidor del PP, justament ha fet de la immigració el seu salient issue, és a dir, el tema central que defineix la seva identitat política, hi atorga visibilitat, avantatge electoral i domini de l’agenda. Un fet habitual en l’extrema dreta que ha consolidat aquest tema com el seu terreny exclusiu, que controla el llenguatge i l’enfocament. I això dificulta el posicionament dels altres partits perquè, si miren de competir-hi i adopten un discurs similar, s’arrisquen a perdre credibilitat i, si no ho fan, renuncien a un assumpte que preocupa l’opinió pública.

El PP ha optat per competir en un moment en què les enquestes reflecteixen el seu estancament i un avenç sostingut de Vox. És una incògnita si adoptar el marc discursiu del seu rival li permetrà restar-li suports o si, per contra, acabarà reforçant la seva centralitat en el debat. Però el quietisme tampoc sembla una opció: deixar que PSOE i Vox marquin els extrems del tauler el relega a un paper secundari. I és en aquest difícil equilibri entre acció i contenció on es juga una bona part del futur polític de Feijóo.