L'evasió d'impostos

Mesures cosmètiques contra els paradisos fiscals

Es llegeix en minuts

Geert Vanden Wijngaert

Mesures cosmètiques contra els paradisos fiscals
Mesures cosmètiques contra els paradisos fiscals

/

Davant l’allau de filtracions sobre la massiva evasió fiscal organitzada i el creixent descontentament per la desigualtat i les retallades socials a la Unió Europea (UE), els ministres europeus s’han vist obligats a fer un gest i han adoptat aquest mes una llista negra de paradisos fiscals. Però de nou la iniciativa resulta més cosmètica que efectiva. A la llista no apareixen els principals paradisos fiscals i les sancions són testimonials, sense cap mesura que penalitzi o obstaculitzi l’activitat dels bancs, companyies i societats pantalla que operen a través dels paradisos ­fiscals.

    

La llista negra europea inclou 17 territoris, entre els quals destaquen Panamà, Barbados, Bahrain, Emirats Àrabs Units i Corea del Sud. Encara que és més àmplia que la irrisòria llista de l’OCDE amb només un país (Trinitat i Tobago), la llista europea no inclou els principals centres que faciliten l’evasió fiscal com Suïssa, Andorra, Liechtenstein, Gibraltar, les illes i territoris britànics, Hong Kong, Singapur i Qatar. A més a més, la Comissió Europea i els ministres han exclòs per principi els estats de la UE, tot i que diversos d’ells es distingeixen per actuar com a paradisos fiscals per a les multinacionals, com Luxemburg, Holanda, Irlanda, Xipre, Malta i la Gran Bretanya.  

    

Estats Units també s’ha escapat de ser assenyalat, malgrat que diversos dels seus estats són peces clau de l’entramat internacional de l’evasió fiscal (Delaware, Nevada i Wyoming) i que Washington no ha ratificat el conveni d’intercanvi d’informació de l’OCDE ni transmet automàticament informació fiscal als seus socis europeus.

La llista negra europea ha quedat reduïda als països petits, febles o sense padrins polítics, coincideixen Tax Justice, Oxfam i Transparency International. El Govern britànic es va mobilitzar per impedir que cap dels seus territoris es veiés inclòs en la llista negra, ni tan sols Gibraltar, tot i estar sota investigació de la Comissió Europea des de fa tres anys pel seu impost de societats i els seus pactes secrets amb empreses.

    

«Cap dels grans centres financers offshore preferits de les multinacionals i les grans fortunes figura a la llista negra europea», assenyala Ronen Palan, professor de la Universitat de la City de Londres i autor de Los paraísos fiscales. «Panamà és utilitzat sobretot pels russos i els xinesos. Els milionaris i les multinacionals prefereixen les illes del Carib, els territoris britànics, Luxemburg, Holanda, Irlanda, Suïssa, Singapur i Hong Kong», precisa Palan. En la llista negra tampoc apareixen els països on els bancs i les empreses de l’Ibex 35 són més actius creant filials per eludir impostos propis i dels seus clients. 

Els criteris utilitzats per la UE per elaborar la seva llista negra també es consideren fallits, ja que són «massa subjectius» i permeten «manipulacions po­lítiques», indica Tax Justice. Per exemple, s’ha preferit un criteri difús d’«impostos justos» i valoracions subjectes a un ampli marge d’interpretació, en lloc de dades objectives (tipus impositius zero o pròxims al zero), precisa Tax ­Justice.

    

L’elaboració de la llista negra ha sigut realitzada per l’opac grup del Codi de Conducta en Impostos Empresarials de la UE, en què les deliberacions, les actes, les valoracions i les dades usades són secretes. Aquest grup creat el 1998 havia de lluitar contra la competència tributària deslleial dins de la UE, però l’acció coordinada de Luxemburg, Holanda, Bèlgica, Irlanda i la Gran Bretanya ha impedit que hi pugui haver qualsevol millora significativa, com van revelar correus diplomàtics alemanys filtrats.

Aplicant de forma rigorosa els criteris de la UE, Tax Justice va publicar al novembre una llista negra de 41 països als quals sumava Luxemburg, Irlanda, Holanda, Xipre, Malta i Gran Bretanya, perquè no compleixen els criteris de la mateixa UE. Oxfam va elaborar una altra llista de 35 països als quals afegia Irlanda, Malta, Holanda i Luxemburg.

Notícies relacionades

    

Les transferències artificials de beneficis de les multinacionals a través de paradisos fiscals provoquen una pèrdua de recaptació a nivell mundial de més de 400.000 milions d’euros anuals, calcula Alex Cobham, del King’s College de Londres. La riquesa oculta en paradisos fiscals equival al 10% del producte interior brut (PIB) mundial, uns 6,4 bilions, segons una estimació conservadora de Gabriel Zucman, autor de La riqueza oculta de las naciones. Un altre estudi de l’economista James S. Henry eleva la xifra a 22 bilions, el 34% del PIB mundial.