Anar al contingut

ESTRATÈGIES SEXISTES

Silenciats... pel masclisme

Silenciats... pel masclisme

Marta Roqueta

La vulnerabilitat, real o fictícia, dels homes és utilitzada per soscavar els drets de les dones

Una de les estratègies habituals dels activistes masclistes actuals és l’ús de la vulnerabilitat, real o fictícia, dels homes per soscavar els drets de les dones i frenar l’avanç de les polítiques d’igualtat. Deixant de banda que les seves tesis solen basar-se en dades falses sobre homes maltractats i que tendeixen a oblidar que moltes agressions les cometen altres homes, aquests grups s’aprofiten del difícil encaix de la masculinitat en el relat de la igualtat de gènere per impulsar el seu discurs.


Hombres y desarrollo: politizando las masculinidadesCornwall, Edström i Greig van detectar que moltes polítiques sobre igualtat de gènere en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament que implicaven homes se centraven en com els rols de gènere els perjudicaven. Hi havia menys predisposició a abordar els privilegis dels homes pel fet de ser-ho. Així, mentre les polítiques ressaltaven els beneficis de la paternitat, no promocionaven la implicació en altres tasques domèstiques. No s’instava els homes a participar en la lluita contra desigualtats que limitaven la vida de les dones, com la bretxa salarial, o a reflexionar sobre la institucionalització de la violència masclista. Tampoc es tenia en compte com la masculinitat es relacionava amb discriminacions per raó de classe, raça o orientació sexual. La inhabilitat de situar els danys de la masculinitat dins d’una societat que jerarquitza les persones sobre la base de múltiples identitats permet als masclistes desproveir de context les desigualtats entre homes i dones i presentar-les com una lluita de suma zero. Si tots dos pateixen igual, la pèrdua de privilegi masculí és vista com a pèrdua de drets, i les polítiques d’igualtat, com a eines per privilegiar les dones i descuidar els homes, fins al punt que els oprimeix i els silencia. La realitat ho desmenteix. Per exemple, el protocol d’atenció als matrimonis forçats escocès els reconeix com a violència masclista perquè la gran majoria d’afectades són dones i nenes, però no impedeix plantejar serveis d’atenció a homes.

La ceguesa a l’estructura social fa que els arguments masclistes siguin fins i tot inútils per solucionar els problemes dels homes. El mateix sistema sexe/gènere que situa les dones com a subalternes, els considera a ells més forts, capaços i emocionalment continguts. Una revisió dels estudis de gènere apunta que qüestions tan diverses com les xifres més elevades de suïcidi o sensellarisme en homes o l’ús de la violació a combatents com a arma de guerra a Líbia no poden passar per alt com s’ha construït l’ideal d’home que domina una societat.

Per això, analitzar les estratègies masclistes actuals pot ajudar-nos a entendre com el dolor de molts homes és utilitzat per reforçar un sistema que privilegia altres homes. Hi ha homes silenciats i que s’ho passen malament, sí. Els silencia el masclisme per a la seva pròpia supervivència.

Periodista.