Dues mirades
Cassó i cullera
Davant d'una república que va ser proclamada però no. Davant de tant de relat, de tantes mitges veritats... un cassó i una cullera. Les cassolades. Una cosa a la qual agafar-se
zentauroepp40564481 barcelona 16 10 2017 cacerolada de protesta por la decisi 171016224710 /
L’interessant debat sobre el relat estètic de la revolta catalana a la Sala Beckett tocava al seu fi. S’havia elucubrat sobre els sons, formes i rerefons de les diferents mobilitzacions. ¿Apropiació de l’espai públic en què es dilueix la individualitat? ¿Expressions que reforcen el sentit de pertinença a una comunitat? Una persona del públic hi intervé: «Les cassolades aportaven alguna cosa física davant de tant de símbol». Davant d’una república que va ser proclamada però no. Davant de tant de relat, de tantes mitges veritats… un cassó i una cullera. Una cosa a la qual agafar-se.
Els errors del procés i el mur del Govern del PP despullen les dificultats a les quals s’enfronta l’anhel independentista. Però no el fa desaparèixer. Els que encara creuen que és un suflé que perd aire, no adverteixen que hi ha altres gasos que poden mantenir-lo. I menys innocus. Els empresonaments o la violència policial de l’1-O han deixat un pòsit social traumàtic. Decisions extemporànies com la devolució de les obres de Sixena només afegeixen humiliació.
La inconsistència dels polítics no resta coherència a tants ciutadans que senten que la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya és massa costosa. Les amenaces i el menyspreu estimulen la distància. El sentiment s’ha consolidat. Si a algú li interessa rebatre’l, que comenci amb alguna cosa tangible. Els símbols són l’últim reducte dels ideals, però no solucionen res.
