Cultura robada

Va arribar la crisi i vam saber que el tauler del Monopoly que habitàvem trontollava. També aquells bancs que se suposaven exemples de solidesa. Els diaris recollien drames personals insuportables mentre els bancs eren rescatats. Ens van dir que la seva fallida només agreujaria la crisi. Però ens van amagar que també premiaven incompetents i pocavergonyes. Regals que mai serien tornats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La cultura catalana llança un SOS. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia europeu ha portat Hisenda a reclamar l'IVA de subvencions atorgades en anys anteriors. La seva particular interpretació de la llei pot ocasionar pèrdues de fins a 30 milions d'euros. Entitats com el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Macba, el MNAC o el CCCB són algunes de les moltes afectades. Està en joc la seva solvència econòmica. Fins i tot la seva supervivència. Tot apunta que la via judicial els donarà la raó, però ¿com afrontar un litigi d'anys amb les arques sota mínims?

Mentre una economia doblegada als interessos de les elits impregna tots els aspectes de la nostra vida, els nostres governs (tots) consideren la cultura com un apèndix superflu. I això es recolza amb l'èmfasi de les paraules i la mendicitat dels fets. No és casualitat. El mercat ens vol servils i la cultura ens converteix en ciutadans lliures. Només en la cultura podem qüestionar la nostra dimensió humana i interpel·lar la societat. ¿També ens la robaran?