La ferida de la navalla
Ho sabia bé Federico García Lorca, el mal d’una navalla és més profund que la ferida. El mal supera el cos i la sang filtra la terra on brolla nova malvolença. La coincidència de dos crims recents a Catalunya i la utilització de tots dos ha elevat el grau d’alarma social. La sang de les víctimes mereix ser plorada i serà positiva qualsevol mesura addicional per reduir la criminalitat als carrers. Però el dolor no pot portar-nos a negar l’esforç que s’està fent, a menysprear les dades que proven el descens de les agressions amb arma blanca ni a ignorar que l’exacerbació de la por és un instrument polític.
Tot està escrit. El psicoanalista britànic Roger Money-Kyrli va viatjar a Alemanya el 1932 per escoltar els discursos de Hitler i Goebbels. Va anotar que l’estructura de les al·locucions era sempre la mateixa. Primer s’alimentava la por, la vulnerabilitat i la vergonya dibuixant una realitat insuportable: la llei i l’ordre trencat, una profunda crisi econòmica i una Alemanya humiliada. Quan el públic ja estava deprimit, s’assenyalava els jueus i els socialdemòcrates com a traïdors i el partit nazi com la salvació. La inseguretat ciutadana també era un argument central. Es magnificaven els delictes i es van arribar a provocar baralles de carrer. L’estrès del temor va facilitar l’ensorrament de la democràcia. Dècades després, el mateix guió està sent reproduït pel populisme conservador.
No és casualitat que les xarxes es poblessin de notícies falses davant els dos assassinats recents. En el relat del primer, la víctima va passar de tenir 42 anys a ser menor i s’al·ludia a un suposat crit gihadista de l’agressor. Aquest crit no va existir, i els Mossos han descartat qualsevol vinculació terrorista. Tampoc l’agressor del segon crim era un mena robant. Era un menor, sí, un jove colombià que va apunyalar el lladre que el va atacar. La veritat no minimitza els dos assassinats, però és important ser conscients de la mentida. Almenys, que el mal de la navalla no continuï estenent-se.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
