Incertesa per interessos certs

Ala tàctica de generar nova incertesa sobre la situació que provoca el repte independentista s’han afegit les cúpules de dos bancs de seu catalana, però espanyols també sobretot  en el seu portafolis. La comunicació que fa el Sabadell de la decisió presa és breu, potser massa, i diuen que ho fan pels seus treballadors. Sincerament, sembla rebutjable si no és sota l’amenaça d’una gran crisi, impensable avui, que faci perdre aquells llocs de treball; reconeixement aquest que al banc ni li ha de convenir esmentar si vetlla mínimament pel risc sistèmic.  El comunicat diu que ho fa també «pels clients». No resulta tampoc clar que aquest sigui el cas donada la bona solvència de l’entitat i la quantitat d’actius líquids que te per fer front a qualsevol eventualitat. I, finalment, diu que ho fan pels seus accionistes: això sí que sembla clar, ja que la pèrdua de valor de les accions d’aquests dies, sentida o induïda, posava en risc de moviments especulatius i era poc confortable per a un accionista que no sempre sap efectivament les coses que passen i no vol cap altra explicació que salvar la cotització de la seva acció.

Ho fan els dos bancs, també Caixabank, en comandita. Així no prenen mal entre ells, més enllà del mal que els puguin provocar els altres bancs amb els que competeixen i els polítics que ho forcen o frueixen. En resum: aquest és un simple moviment defensiu d’aquests bancs per protegir els seus accionistes i evitar qualsevol reacció negativa dels clients sobretot d’arreu de l’Estat. És lògic, des de la perspectiva de les entitats, minimitzar aquest i qualsevol altre risc. Qui vulgui fer una lectura política d’aquesta decisió especula i abusa de les entitats. Altrament, la transcendència d’aquesta decisió és molt limitada, el Santander té la seu a Santander, el BBVA, a Bilbao, i Bankia, a València, mentre que els serveis centrals i els centres de decisió són a Madrid.  En resum a molts potser no els agrada però resulta comprensible.

Vivim uns dies complicats. Quan ja no fan por les garrotades volen alguns que faci por perdre els estalvis. Hem de tornar a llegir la premsa estrangera com en el franquisme (¿recorden Ràdio Pirenaica?). L’apagada informativa dels mitjans nacionalistes espanyols i de l’Estat en particular és pitjor que la clausura de les nostres webs. Pobres amics i col·legues de fora de Catalunya que no entenen el que està passant, confusos pel que no veuen i se’ls explica.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Només això ha de poder justificar que alguns rebem més mostres de solidaritat dels meus amics anglesos, nord-americans i llatinoamericans que d’ells mateixos. Mantenir accions repressives, de negativa a tot (també al que va suggerir el Tribunal Constitucional, a la ne-

gociació, a la mediació) i generar incertesa i confusió com l’esmentada, quan tot pot acabar amb unes eleccions, potser és la pitjor carta per a l’unionisme, ja que carrega de motius per a una majoria absoluta secessionista. Al lleó, per ferit que algú pensi que està, encara li resta mossegada i ja no se’l pot provocar més a risc que vulgui morir matant.