¿Últim intent de reforma administrativa?

La meva (i d’unes sis altres persones expertes prou distingides), amb unes poques mesures molt concretes especificades en 70 pàgines, va acabar dins d’un calaix. Entre els experts de la Comissió, el mateix Ramió, que espero que hagi reciclat i après de l’experiència viscuda. I tant de bo m’equivoqui i sigui capaç de portar-la a bon terme!

Val a dir que la tasca que planteja CETRA és ingent, i es construeix des de diferents àmbits, criteris, propostes i accions. L’Informe del 2004 treballava unes mesures molt concretes, més selectives i més radicals en la seva aplicació, que en cas d’haver-se realitzat hagueren incidit i permès ser emulades en altres de noves.

Mesures de gran importància

Les mesures de CETRA en reforma legislativa i procedimental administrativa són de gran importància, i entenc que la Comissió ha valorat prou que siguin totes elles competència de la Generalitat, ja que altrament esdevindrien un brindis al sol, tal com va passar en part amb les propostes del CAREC, Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica, en el seu dia presidit per Salvador Alemany, i en el qual vaig participar. Moltes de les mesures recomanades i no implementades estaven fora de l’àmbit competencial de la Generalitat, tal és el llast que sobre l’economia i fiscalitat imposa l’Administració de l’Estat.

El resum de l’Informe Ramió (de nou, amb un gruix de 180 pàgines) mostra una voluntat de canvi important. Es basa, però, més en les R (Reimaginar, Reformar, Reforçar són les etiquetes del reclam, que amb les meves T (Transformar, Transitar, Transposar, invertint l’ordre!), que crec que són les accions que requereixen les nostres administracions si volem evitar que entrin els de la motoserra.

Falta de lideratge

He explicat sovint les raons de la dificultat de canviar les nostres Administracions: la manca de lideratge propi arrossegats per la inèrcia administrativa espanyola, el paper dels sindicats, el binomi no resolt entre el que és ocupació i el que ha de ser funció pública, i l’excessiva politització de les decisions de nomenaments. Tant de bo que aquesta vegada resulti diferent!

Notícies relacionades

Un cap de cavall en el 20N

Dictadures admirades

I és que ja és hora de fugir d’etiquetes buides de contingut en el propòsit de canvi de l’estat de coses, tipus, per una banda, esperar un "consens polític" (i si no arriba?) o "necessitem un nou pacte social" (i si els agents socials no volen?). Per altra banda, no resol res cridar a favor de formes de "col·laboració publicoprivada" (un eufemisme del qual cadascú entén coses diferents), o propugnar "pagar per resultats" amb incentius forts (quan no sabem molt bé com identificar resultats i imputar-los singularment als professionals). O "compartir riscos" (quan hi ha una asimetria claríssima entre qui paga i qui controla allò que es fa) i creure la panacea que amb la intel·ligència artificial tot es resoldrà (com si el context i la intel·ligència de sempre no comptessin).

Una nota final. Fa feredat llegir a l’informe CETRA la quantitat d’anglicismes que conté, menystenint el català, potser pensant que l’ambigüitat dels continguts que aquells evoquen emmiralla la manca de precisió del contingut propi.