El derbi futbol-Sant Jordi

Tom Wolfe va dir que els escriptors són aquells que al pati del col·legi preferien mirar com la resta jugava (i vivia) més que jugar (o viure) ells.

Recordin la mecànica darwinista d’elecció de jugadors per a un partit escolar: dos capitans elegeixen per torns els integrants del seu equip. Els menys experts es recargolen en el mur d’afusellament ronda rere ronda mentre resen amb l’esperança que un altre sigui l’últim.

Sant Jordi calca aquest ritual, amb els seus autors en fila sotmetent-se a l’escrutini popular, però alguns estem vacunats. Jo vaig afrontar la meva primera firma de Sant Jordi amb un cert esperit olímpic, com si em preparés per al Camí de Santiago. Dedicava els albarans que firmava al marc de la porta i escrutava el gest de la caixera després d’haver-li escrit al tiquet: «Espero que aquesta llista de la compra t’encengui. Amb carinyo, M». Vaig comprar una canellera al Decathlon i imitava l’Alain Delon d’A pleno sol, que sofisticava la seva firma durant hores.

Quan vaig arribar a l’FNAC L’Illa, el Waterloo dels meus anhels, un 23 d’abril del 2010, es van arruïnar els meus deliris de daiquiri de maduixa i butaca de vímet Emmanuelle. El destí va voler que em flanquegessin Albert Espinosa, a qui esperaven hordes de concert de Kiss, i Albert Casals, també amb una cua de la mida del Nil. Jo jugava amb el bolígraf com una majoret del sud, quan Casals em va dedicar el seu somriure franc: «Mira, això..., se m’ha acabat la tinta del bolígraf. ¿No en deus pas tenir un?». Desarmat com un cantor castrato, vaig resistir 50 minuts més.

Des d’aleshores, he firmat cada vegada més i m’he educat en les lògiques del comerç: dilatar les dedicatòries quan hi ha poca gent i accelerar quan més lectors s’esperen.

Notícies relacionades

Totes les firmes de llibres de Sant Jordi 2017 a Barcelona

Literatura en castellà: 25 llibres recomanats per Sant Jordi 2017

He aplicat tècniques d’escriptura als meus horaris de firmes: el protagonista ha d’arribar tard a l’escena i marxar aviat. 

He viscut grans moments amb lectors. Però sé que molts autors se senten com en aquell pati de col·legi. Aquesta vegada escalfaran banqueta en les hores prèvies al derbi, quan el Madrid-Barça escombri el miratge d’un dia en realitat feliç i ells tornin a veure com els més populars juguen.