DUES MIRADES
Conviure
De la mateixa manera que en els nostres carrers han explosionat els 'coworking', ¿per què no explorar models alternatius de vivenda?
zentauroepp9088233 reus baix camp 27 09 2008 construccion en la provincia170310113048 /
Trobar un pis de menys de 200.000 euros a Barcelona ja és una qüestió de fe. Els preus estan disparats. Inaccessibles per a molts i no només pels zeros que conté l’oferta, també per les condicions de la hipoteca. El pelegrinatge d’una parella d’autònoms per les oficines bancàries té molt de fustigació davant el mur de les lamentacions. El problema és que el lloguer també està pels núvols. Els capritxos del totxo, amb sous exigus i llocs de treball precaris, lapiden les expectatives de benestar.
La capacitat legal i econòmica de l’ajuntament és limitada. És imprescindible la implicació d’altres administracions. Però, mentre aquesta coordinació no arriba, ¿i si hi posem una mica d’imaginació? De la mateixa manera que en els nostres carrers han explosionat els coworking, espais de treball compartits, ¿per què no explorar models alternatius de vivenda des de l’administració pública?
Conviure més que viure. Dissenyar vivendes on s’equilibri un espai íntim reduït i se’n comparteixin altres de més amplis. Els primers models de cohousing van aparèixer a Dinamarca als anys 60. Hi ha comunitats de convivència en alguns països nòrdics, els EUA i el Canadà. Encara són poques, però van en augment. El preu és assequible i es fomenten els llaços socials. Especialment atractiu per a joves i persones grans que viuen soles. Una manera de trencar la servitud del mercat immobiliari. ¿Hi pensem?
