Més feina, però amb menys salari i pensió

El que la percepció social ja havia constatat ara ho han fet les estadístiques oficials. Bona part dels llocs de treball sorgits durant aquesta crisi, pràcticament un terç, a l’empara de la reforma laboral, s’han ­creat repartint els existents, ja sigui en hores o en salaris. En molts casos, on abans treballava un, ara ho fan tres i pel mateix preu, per sintetitzar-ho, segons les dades de l’EPA.

Els savis estudis i les previsions de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) també han confirmat aquesta setmana que, si no s’adopten mesures correctores, amb el sistema actual de pensions aquestes prestacions perdran almenys el 7% de poder adquisitiu en el període 2013-2022.

Els temors, doncs, es confirmen. Tendim a un país amb salaris més baixos, una feina temporal i a temps parcial en augment i unes pensions que perden poder de compra. I tot plegat en el marc d’una recuperació econòmica, amb l’activitat pujant a un ritme que oscil·la entre el 2% i el 3% anual.

Encara que no tothom ho viu igual. Les dades de l’autoritat bancària europea (EBA, en anglès) constaten que el 2016 es va incrementar el nombre d’alts executius i càrrecs bancaris que van ingressar més d’un milió d’euros anuals.

Notícies relacionades

Jo ja no voto

Això no ha d’anar de percentatges

En tots aquests casos, i en molts més, es juga amb el llenguatge per justificar-se o fer passar gat per llebre. Els acomiadaments són «efectes de les sinergies» i les reestructuracions. Els treballadors són «recursos», això sí, almenys considerats «humans». Eliminar els empleats amb més experiència d’una empresa, que solen ser els grans i també els que cobren triennis i similars i altres «càrregues» salarials aconseguides al llarg de la seva dilatada activitat a l’empresa, es converteix en la idea de «rejovenir» la plantilla per adaptar-la als nous temps. Uns canvis, que, curio­sament, no semblen necessaris en les cúpules de les grans companyies, en les quals sí que es valora l’experiència i molt pocs passen a dirigir-les amb menys de 60 anys. O això és un encert o allò del necessari «rejoveniment» és una gran mentida i es tracta només d’abaratir ­costos. 

Aquesta sortida de treballadors de més edat substituïts per joves que entren com a mileuristes o poc més té efectes sobre el sistema de benestar: augmenta el nombre de pensionistes amb carreres de cotització llargues i amb dret a cobrar prestacions altes, i baixen els ingressos de la Seguretat Social necessaris per poder-los pagar perquè els nous llocs de treball cotitzen molt menys. Pa per avui i fam per demà, que d’aquí uns anys constataran les estadístiques i els estudis oficials si no s’actua ara.