Despesa en defensa
Això no ha d’anar de percentatges
Del sector aeri i espacial al sector naval; dels radars als semiconductors; d’Internet a l’energia nuclear, i dels rellotges de polsera al desenvolupament de les ulleres de sol. Incloent-hi també grans descobriments mèdics, alguns dels avenços tecnològics i invents més rellevants de la humanitat s’han produït durant les guerres i en nom de la defensa. Els Estats Units es van erigir en la primera gran potència del planeta gràcies a l’impuls del govern federal en la Segona Guerra Mundial, avalat per les grans universitats –des de Stanford a Califòrnia fins al MIT a Massachusetts–, científics que van escapar a temps del nazisme, empreses consolidades i emprenedors com Bill Hewlett i David Packard. Igual que la pandèmia de la covid-19 va generar una disrupció en la investigació de les vacunes gràcies a la urgència per trobar-hi una solució, les guerres i el sector de negocis relacionat amb la defensa han exercit de gegant trampolí per fer un gran salt tecnològic que acaba afectant la societat civil.
Europa està en guerra i no podem quedar-nos de braços plegats esperant que Rússia guanyi i continuï ambicionant la conquesta de més territoris. Tampoc podem esperar ni confiar que els Estats Units actuals ens salvin una vegada més, com va passar al segle XX, si tot es complica. La història ha demostrat que la dissuasió és la millor manera de frenar les ambicions de l’enemic o del xulo de barri que amenaça i juga brut.
Tots, menys els extremistes de sempre, que estan encantats amb deixar que els dictadors de tot pelatge se’n surtin amb la seva, considerem que cal defensar els valors que tant ha costat guanyar-los. Uns valors compartits que comencen a l’Occident europeu i que acaben en la frontera amb Rússia. Formem part d’un club privilegiat que té reconeguts problemes i defectes, però si alguna cosa ens defineix és el respecte a uns principis democràtics, a uns drets i deures, i a la cooperació en tots els aspectes, inclòs el de la defensa pròpia en el moment en què sigui necessari.
Notícies relacionadesLes línies que separen la inversió genuïna en defensa i seguretat amb la inversió en productes i serveis civils són molt difuses, per no dir inexistents. Un exemple: Airbus. El gegant aeronàutic europeu, els avions del qual vostè agafa quasi sempre quan vola, està considerada la primera empresa de defensa de la UE. ¿És possible determinar quin percentatge del seu R+D –fuselatge, motors, sistemes d’optometria, etcètera– es destina a aviació civil i quin a militar? Els exemples, incloent-hi l’espanyola Indra, podrien seguir. Invertir en defensa no és només fabricar bales, fusells d’assalt i vehicles blindats. La dualitat és absoluta, també en els drons, que s’han convertit en precisos instruments de les guerres actuals, tant com els sistemes antimíssils.
El moment és l’adequat per a un objectiu: dedicar encara més esforç econòmic, públic i privat, a l’R+D en el qual anem tan retardats i que permetrà ser líders en molts sectors, inclosa la defensa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
