Un referent que desapareix
L'exili de Paloma Chamorro
La periodista ara desapareguda va ser moderna abans que l'anomenessin postmoderna, o ni tan sols això, en va tenir prou d'estar viva i ser contemporània

985076
Ha mort Paloma Chamorro en l’exili, i des de l’exili de les pàgines de televisió se l’ha acomiadat en la majoria de diaris, perquè ha sigut desterrada de les seccions de cultura, de la cultura en general. Se li ha negat el que era, cultura en vena. Paloma Chamorro va ser moderna abans que l’anomenessin postmoderna, o ni tan sols això, en va tenir prou d’estar viva i ser contemporània. Abans d’entrevistar el rock underground de Nova York, els músics radicals britànics, tots els grups d’aquí, havia glossat i entrevistat els pintors, els escultors, els arquitectes més importants del segle XX en programes com 'Galería' (divendres), 'Trazos' (dijous), 'Imágenes' (dimecres), tot això des del 1973 fins al 1981, juntament amb Dolores Trueba i Ramón Gómez Redondo. Era avantguardista des de l’origen de les avantguardes, des d’abans de néixer, i així, quan el 1977 'Trazos' va passar del blanc i negre a gravar-se (veure’s seria molt dir) en color, per celebrar-ho va reunir 11 pintors, i entre tots van crear el decorat del programa. ¿Quan s’ha tornat a veure 11 pintors junts en un mateix programa de televisió? Era el moment de Broto, Gordillo, Manolo Quejido, José Guerrero, Pérez Villalta..., i, és clar, són alguns dels que van participar en aquella emissió, que per mítica ningú recorda.
Allà ja traspuava aquest esperit de convertir la cultura en una festa col·lectiva, i que va ser l’emblema del seu inoblidable 'La edad de oro'. ¿El rock and roll de Paloma Chamorro? El portava a dins des del primer minut en el mateix mode biogràfic que el poeta Boscán deia «'cargado voy de mí doquier que ando'». La sintonia d’Imágenes era 'Layla', de Derek and the Dominos, com ha recordat aquests dies Paloma Concejero. Ja no me’n recordo de si era aquest programa o 'Trazos' el que començava amb un gat negre passejant misteriosament per un laberint de tubs. Més avantguarda. Més art. Paloma Chamorro va ser el nostre canal Arte abans que naixés el canal Arte a Europa, però se la va relegar sempre al confinament de la segona cadena, aquella mena de subconscient televisiu.
Notícies relacionadesA més d’artistes plàstics d’arreu del món, havia entrevistat, entre altres escriptors celebrats, Jorge Luis Borges a 'Encuentros con las artes y las letras', el programa de Carlos Vélez, que va començar dient-se 'Encuentros con las letras'. Però era això el que sempre venia a portar-nos Paloma Chamorro: les arts. També les va portar a 'La edad de oro'. En realitat el programa consistia en una entrevista a un artista plàstic, a un escriptor, a un músic, a més d’un reportatge cultural, tot acompanyat d’actuacions de grups de moda. I no obstant ara recordem la música i oblidem la lletra. En una entrevista, va explicar que tot el seu periodisme cultural l’havia fet per conèixer la gent que admirava i aprendre’n. És d’aquí d’on se l’ha exiliat fins i tot morta, de la cultura que va portar i tant va estimar. Va lluitar per convertir la televisió en cultura. Ara es fa al revés.
Escriptor.