El dia de la marmota

Es diu, es parla, es comenta que la Generalitat està en condicions, a 1 de juliol, de gestionar tots els nostres impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya. Que la Generalitat té les nostres dades fiscals obtingudes «il·legalment», que Santi Vidal és un bocamoll que «s’ha equivocat de totes, totes», segons el mateix Artur Mas. Que la llei de desconnexió està redactada en un 95%, pactada entre la CUP i Junts pel Sí, encara que se n’ignora el contingut. Que el Govern estaria en condicions d’avançar el referèndum per abans de l’estiu, que el 2017 serà l’any d’una Catalunya «rotundament lliure».

Es diu, es parla i es comenta que el Govern espanyol té un pla per activar mesures «coercitives» amb l’objectiu d’evitar el referèndum, que es «precintaran» els col·legis, que s’intervindrà la Conselleria d’Educació, que s’activarà l’article 155 de la Constitució i que estem a poc menys d’una estació del xoc de trens. ¡Vaja, l’apocalipsi! Per cert, busquem una altra metàfora. ¡Que cansat que és això del xoc de trens! Si des d’Albert Einstein ja sabem que tot de fet és relatiu, i que els trens, els seus viatgers i els que s’esperen a l’andana estan tots en moviment i cadascú té la seva pròpia realitat.

No obstant, el referèndum no ha sigut convocat, i serà il·legal, perquè no hi haurà forma de pactar-lo, i, si s’arriba a convocar, excepte que la pregunta sigui més simple, serà una reedició del 9-N. Aquell referèndum, perdó, aquella «consulta participativa» que portarà Mas dilluns davant la justícia, on es juga una inhabilitació que frustraria el seu pla de tornar a la presidència de la Generalitat, en unes eleccions… ¿plebiscitàries? ¿constituents?... Que podrien coincidir amb el famós referèndum. ¡Per urnes no serà! Es posa una al costat de l’altra i a veure qui s’atreveix a precintar-les. Això de precintar ha fet mal, fins i tot Carles Puigdemont hi ha respost amb aquest tuit: «Ja ho hem entès: per fer una truita s’han de desprecintar els ous». Algun dia hauríem de reflexionar sobre l’ús que els polítics fan de Twitter; alguns tenen més perill que donar una pistola a un mico.

La tornada de sempre

Notícies relacionades

El Govern replicarà a la via unilateral amb mesures coercitives

Puigdemont: "La democràcia no es pot precintar, ni deixarem que es precinti"

A mi, tot això em sona a la tornada de sempre, diversos tons més aguda. No sé si estem davant performances judicials o fanfarronades polítiques, tot i que fa temps que la política ha sigut substituïda pel conflicte i que el conflicte beneficia les dues parts. Com diu Íñigo Errejón –no és l’únic, és l’últim–, el Govern del Partit Popular és una fàbrica d’independentistes, i el desafiament català anima la dreta més rància.

La foto de la desobediència reprimida per la força seria la millor campanya per internacionalitzar el procés català, i seria aclamat per aquells que pensen que Mariano Rajoy és un tou i reclamen mà dura. Entenc que la marmota Phil hagi tornat al cau al veure la seva ombra. Em passa el mateix quan encenc la ràdio cada matí; a diferència de Bill Murray, a mi sí que m’entren ganes d’hibernar.