Perspectives del partit taronja

Ciutadans després de Rivera

Amb la incògnita catalana, de la mà d'Iturgaiz a Euskadi i amb el peatge de Vox a Madrid, Andalusia i Múrcia, Arrimadas té escàs marge per sortir del carril en què Rivera va ficar Cs i que pot desembocar en diluir-se en el PP

Es llegeix en minuts
-FOTODELDÍA- GRAF9472. MADRID, 01/03/2020.- La portavoz parlamentaria de Ciudadanos, Inés Arrimadas, acompañada por varios líderes de la formación naranja, durante la presentación de la campaña Unidos y Adelante de su candidatura para liderar el partido, este domingo en Madrid. EFE/Chema Moya

-FOTODELDÍA- GRAF9472. MADRID, 01/03/2020.- La portavoz parlamentaria de Ciudadanos, Inés Arrimadas, acompañada por varios líderes de la formación naranja, durante la presentación de la campaña Unidos y Adelante de su candidatura para liderar el partido, este domingo en Madrid. EFE/Chema Moya / Chema Moya (EFE)

La mateixa setmana que Ciutadans afronta les seves primàries més crucials per decidir nou lideratge i el seu futur polític, Albert Rivera reapareix, gairebé quatre mesos després, en una roda de premsa ‘xupiguai’ per explicar que ha trobat feina. Quin desengany si algú esperava anàlisi, autocrítica o inspiració, només cinc dies abans de la votació per escollir entre Inés Arrimadas i Francisco Igea. Si sobreviure a un hiperlideratge és difícil per a una formació política, també ho és que la militància recolzi una candidatura continuista per superar un fracàs, i més si és tan tremend com el de passar a la irrellevància, després d’haver vorejat un ‘sorpasso’ a la dreta o d’haver tingut l’oportunitat d’entrar en un govern i tenir una vicepresidència. Diu Arrimadas que «Ciutadans és viu» i l’últim CIS li aprecia una lleugera millora de dos punts per sobre dels resultats de novembre, però pot ser la suposada millora abans de la mort que tenen els malalts terminals.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Arrimadas va aconseguir respiració assistida al negociar coalicions electorals amb el PP, però la jugada no li va sortir del tot bé. A Galícia, Núñez Feijóo va dir que no, i els sondejos diuen que Cs podria continuar sense entrar al Parlament gallec. A Euskadi, Alfonso Alonso va dir no i a ell li ha costat el lloc, però Cs s’ha vist unint el seu destí al de Carlos Iturgaiz, un candidat relegat fa anys pel PP i les primeres paraules del qual van ser una declaració d’amor a Vox i al seu líder, Abascal. Flac favor li fa a Cs una candidatura a Euskadi que representa el més allunyat a la regeneració i moderació de què Arrimadas fa bandera. Queda pendent la coalició electoral amb el PP a Catalunya, on Cs ha sigut incapaç de mantenir el capital polític d’haver guanyat les últimes autonòmiques.

Et pot interesar

Amb la incògnita catalana, de la mà d’Iturgaiz a Euskadi i amb el peatge de Vox a Madrid, Andalusia i Múrcia, Arrimadas té escàs marge per sortir del carril en què Rivera va ficar Cs i que pot desembocar en diluir-se en el PP. Arrimadas clama «d’absorció, res de res», però la sola menció ja ho fa versemblant. Francisco Igea compta amb capitalitzar el descontentament de les bases per disputar a Arrimadas el lloc. El vicepresident de Castella i Lleó ja té pràctica a enfrontar-se a l’aparell en primàries. Ho va fer fa un any quan es va presentar in extremis per evitar que sortís Silvia Clemente, la candidata fitxada per Albert Rivera, una d’històrica del PP a Castella i Lleó, involucrada en casos de corrupció i que va deixar els populars per ficar-se a Cs. Van ser les primàries de la tupinada que va acabar amb la carrera política de Clemente i va disparar la d’Igea.

De moment, Arrimadas ha aconseguit arrasar amb els compromissaris, 277 davant els 21 d’Igea, però la votació del president del partit el cap de setmana vinent és per sufragi universal de tots els militants. Està en joc recuperar el projecte de ser el partit frontissa de centre liberal per arraconar el nacionalisme, o deixar un bonic cadàver, després de viure ràpid i morir jove.