MIRADOR

Ni mica de gràcia

El pronòstic que el Rei va fer a Pedro Sánchez que «vindria el dolor» s'està complint

2
Es llegeix en minuts
Ni mica de gràcia

Emilio Naranjo

Portem tant temps instal·lats en el bloqueig polític que fa una setmana que tenim Govern i encara estem que no ens ho creiem, així que ens han hagut de pessigar unes quantes vegades per demostrar-nos que estem desperts i això no és cap somni.

Des de la investidura sabem que això de «desjudicialitzar la política» a causa de Catalunya va ser posar el dit a la nafra, per això el primer front obert entre el Govern i l’oposició ha sigut el judicial, pel nomenament de Dolores Delgado com a Fiscal General de l’Estat.

Un nomenament estratègic en el fons i la forma que ha tingut la virtut de trasbalsar l’oposició i escenificar una complicitat sòlida entre les forces polítiques integrants del Govern. Unides Podem ha fet pinya davant el nomenament de qui al seu dia van demanar que dimitís com a ministra de Justícia, cosa que demostra la gran adaptació dels de Pablo Iglesias als banys de realitat, tot i que no puguin evitar els bassals.

Només un dia abans que el CGPJ hagués de decidir si Dolores Delgado era idònia per al càrrec, el vicepresident Iglesias va recordar públicament que «molts» tribunals europeus han «tret la raó» a jutges espanyols en resolucions relacionades amb el procés. L’afirmació va contribuir a tensar la relació entre el Govern de l’Estat i el govern dels jutges i a delimitar un dels terrenys en què es disputarà aquesta legislatura, el judicial.

L’embolic ha servit per recordar que el CGPJ porta més d’un any pendent de renovació per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, tot i que no sembla que això inquieti la dreta, que està acostumada a bloquejar la renovació quan la majoria parlamentària els va a la contra, com ja van fer amb Zapatero.

Ni 100 dies

La primera setmana del Govern va començar discutint sobre la independència dels jutges i va acabar lluitant per l’autonomia de les escoles, un front obert per Vox a Múrcia vinculant aprovar els pressupostos a implantar un veto parental a l’educació dels nens.

El PP atacant el flanc institucional del Govern i Vox saltant directament a la jugular d’un dels valors bàsics de la nostra societat, l’educació i l’escola pública, confonent els drets amb la dreta. Així que hem passat del ¿d’on venim? ¿on anem? al ¿de qui és el Govern? ¿de qui són els jutges? ¿de qui són els nens?

Per rematar l’estrena governamental, reapareix Junqueras ampliant l’amenaça de Rufián a la investidura: «Sense avenços a la taula de diàleg no hi haurà Pressupostos».

Notícies relacionades

No fa falta recordar que sense pressupostos no hi ha legislatura. En aquest escenari, torna l’home, el major Trapero, a qui l’independentisme no sap si estimar o odiar després del judici del procés, i que ara s’enfronta amb la cúpula dels Mossos a un procés per rebel·lió a l’Audiència Nacional, just quan canvia la fiscalia.

Almenys Pedro Sánchez se’n va aquesta setmana a Davos i li tocarà una mica l’aire, perquè el pronòstic que li va fer el Rei que «vindria el dolor» s’està complint. No li han donat ni 100 dies, ni mica de gràcia.