2
Es llegeix en minuts

Tot i les resistències del primer moment (¿qui altrament vol pagar tributs? Noti’s que per això es diuen impostos), la taxa sobre estades turístiques s’està aplicant per tot arreu i ja veuran com s’estén sense gaires marrameus. Així igualment passarà amb l’impost sobre begudes excessivament ensucrades. Aquesta previsió l’he desenvolupat en altres fòrums (vegeu https://www.upf.edu/cres/_pdf/Policy-papers/Policy_Paper_2015-01_GL.pdf); entre aquests, els consells assessors de reactivació econòmica (CAREC), i en el de sanitat (CASOST), que l’han inclòs en els seus informes. La seva consideració té tant un component d’impost compensador, «pigouvia» se’n diu, de les externalitats negatives o perjudicis socioeconòmics de l’obesitat, com de la salut, plantejat com a element de moderació del consum, juntament amb altres mesures. Fins i tot la recaptació de l’impost pot servir en part per incentivar la innovació als industrials del sector de les begudes, via deduccions fiscals a qui ho faci. L’empresa líder de begudes refrescants ja ho ha fet en les seves innovacions zero i zero/zero, creant així un nou nínxol de negoci.

    

Aquestes noves polítiques costa introduir-les per les inèrcies de l’statu quo. A casa nostra hi haurà anades i vingudes, com ha passat a altres països, però de passar, passarà... ¿En tot cas, pot, però, un impost contribuir efectivament als canvis d’estils de vida a través d’una variació en els preus relatius dels béns gravats i induir d’aquesta manera a una millor assignació dels hàbits de consum per a una salut millor?

  

 El fat tax (impost sobre els greixos saturats), sobre les sodes (artificialment ensucrades) i fins i tot sobre els excessos del menjar porqueria es discuteixen sovint en la literatura i malden per entrar en els sistemes fiscals de manera similar a la imposició mediambiental.

Dinamarca, alguns estats dels Estats Units i algunes províncies canadenques estan a l’aguait. I és que, d’entrada, es tracta d’impostos de doble dividend: si aconsegueixen l’objectiu de canviar comportaments, encara que no recaptin res, evitaran una despesa pública. Altrament, la recaptació sufragarà tot o part de les noves despeses generades. Vetllar per aquest doble dividend és important en una societat que avança cap a uns nivells d’obesitat alarmants amb efectes sobre la salut de les persones, que contribueix a la desigualtat social –l’obesitat mostra un fort gradient social– i que afecta l’economia (productivitat, absentisme, etcètera). I aquestes polítiques han d’encaixar amb una societat que vol ser respectuosa amb les decisions dels individus, amb intervenció selectiva, basada en l’evidència, preservant la lliure elecció sense renunciar al paternalisme que suposen els elements distributius i de reassignació com a béns de mèrit o tutelats que són. 

Notícies relacionades

  

 És l’anomenat «paternalisme liberal» que busca que el ciutadà, abans de decidir, trobi alguna mena de barrera que l’obligui a pensar si li val la pena saltar-se-la. Aquesta pot ser d’accés (sense sal a la taula del restaurant), monetària (el sobrepreu de l’impost) o de limitació (temps d’espera o espais reservats).