Víctimes de violència masclista desprotegides
“Catalunya descuida la protecció de les maltractades”, titula avui un article a El periódico que recorda els continus assassinats de dones víctimes de les seves parelles sense ordre de protecció. A més, els jutges cada vegada concedeixen menys ordres de protecció, amb el consegüent desemparament de les víctimes. Aquesta tendència a Catalunya és alarmant, perquè actualment només es concedeix ordre de protecció al 34% de dones que ho sol·liciten, mentre que el 2006 es concedia a un 70%.
Dimecres passat el ministre responsable d'Igualtat va comparèixer al Congrés, pressionat per l'opinió pública després d'un estiu tràgic. Han estat massa les dones assassinades per les seves parelles o exparelles, i infinits els silencis de les institucions, que -no ho oblidem- són responsables de la seguretat de tota la ciutadania, també de les dones. El ministre no va explicar cap mesura nova, ni es va comprometre a dedicar més pressupost contra aquesta xacra, ni tan sols a recuperar la quantitat que s’hi destinava fa només quatre anys. Tampoc va respondre a la proposta d'un pacte d'estat per una societat lliure de violència contra les dones realitzada pel PSOE i reclamada per les entitats de dones.
La Llei pateix un atac d'interpretació restrictiva i de garreperia pressupostària, com va explicar la portaveu d'igualtat socialista Ángeles Álvarez a la comissió. El govern del PP va eliminar la violència de gènere de l'agenda, s'estan frenant els efectes positius de la llei integral amb retallades pressupostàries, eliminant accions de prevenció com l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania o desmantellant les competències municipals en matèria d'igualtat. Existeixen dades preocupants com el descens del nombre de denúncies, la baixada de les ordres de protecció o l'increment de retirada de denúncies.
Alarmant baixada de les ordres de protecció: el 73% al 34% de víctimes protegides
La dada més alarmant és la baixada en les ordres de protecció concedides a les dones víctimes de violència de gènere. És una baixada generalitzada. En el conjunt d'Espanya, s'ha passat de denegar el 25% de les ordres de protecció sol•licitades el 2006, al 43% el 2014. A Catalunya, les mesures de protecció a les víctimes han caigut de manera espectacular el 70% (2006) de ordres protecció concedides, a un 34% (2014), una baixada de 36 punts percentuals. En el conjunt dels jutjats de Barcelona, es va denegar el 73% de les ordres de protecció sol·licitades.
Què passa a Catalunya? S'acumulen molts factors, que tenen com a resultat que destaqui en la caiguda d'ordres de protecció, i estigui entre les pitjors CCAA en caiguda de nombre de denúncies i en l’augment de retirada de denúncies.
D'una banda, hi ha una manca de professionals formats i especialitzats en violència de gènere en l'àmbit judicial. Després de 10 anys, a Catalunya no totes les demarcacions compten amb unitats de valoració integral, amb psicòleg i forense. En aquest sentit, doncs, no s'estan complint les lleis que recullen l'atenció especialitzada a les víctimes.
A més, el Govern de la Generalitat no ha arribat a un acord amb el Govern de l'Estat i els mossos no utilitzen "Biotec", el sistema informàtic que utilitzen els cossos de seguretat de l'Estat. La ciència ens indica que els sistemes informàtics de predicció tenen millors resultats com més preguntes i més quantitat de dades d'altres casos hi hagi per comparar. Algú creu que a les víctimes de la violència masclista els interessa la desconnexió del sistema de protecció de l'Estat Espanyol?
Els dos governs estan incomplint les lleis contra la violència de gènere, que recullen l'existència de professionals especialitzats en el procés judicial i d'atenció a les víctimes. La xarxa de professionals especialitzats i formats en violència de gènere fa aigües per tot arreu.
Tenim dues lleis que són molt avançades contra la violència masclista, però ni el Govern del PP ni el de la Generalitat estan desplegant aquestes lleis perquè en l'agenda de tots dos no figura la lluita contra la violència masclista. No n'hi ha prou amb tenir una bona llei, cal aplicar-la.
Les dones tenim dret a viure segures, a viure lliures de violència de gènere. Les dones tenim drets específics respecte a la violència masclista, tenim dret a la prevenció de la violència de gènere i a un sistema integral de detecció, prevenció i atenció a les dones que pateixen la violència. I els nostres governs no tenen dret a deixar-nos desemparades.
