Catalunya descuida la protecció de les maltractades

A finals de l'any passat, Astúries es va despertar sobresaltada: José Ignacio Bilbao Aizpurúa, de 55 anys i veí de la tranquil·la localitat de Soto del Barco, havia matat a cops amb una barra de ferro les seves dues filles, Amets i Sara, i després s'havia llançat des d'un viaducte. La seva dona, de qui s'havia separat feia un any, havia demanat una ordre d'allunyament que va ser rebutjada pel jutge. Aquest i altres casos semblants són només la conseqüència més tràgica d'una tendència que en els últims anys s'ha donat a tot Espanya, però que a Catalunya ha tingut la seva màxima expressió. Els jutges cada vegada concedeixen menys ordres de protecció, amb el consegüent desemparament creixent de les víctimes.

La xifres parlen per si mateixes. Si el 2006 els magistrats van aprovar a Catalunya el 70% de les sol·licituds, 10 anys després la xifra ha baixat a menys de la meitat, el 34%. En el conjunt d'Espanya, la caiguda ha sigut també important, però més moderada, del 75% al 57%.

UN PROGRAMA INFORMÀTIC / ¿Què està passant? I, sobretot, ¿què està passant a Catalunya? Els experts i les persones implicades en la lluita contra aquesta plaga coincideixen a dir que diversos factors poden explicar-ho, però n'hi ha un que es produeix només a Catalunya: els Mossos d'Esquadra, a diferència de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, no entreguen als jutges una valoració pròpia del risc que corre la denunciant.

Els dos cossos de seguretat de l'Estat disposen d'un sistema informàtic anomenat Biotec que, comparant les respostes de la víctima a determinades preguntes, situa la dona en una escala que va des del de risc extrem al molt baix. Aquesta valoració ofereix als magistrats un índex mínimament objectiu en el qual basar-se a l'hora d'adoptar un nivell de protecció. Fonts de la policia autonòmica van reconèixer que no apliquen el sistema ni ofereixen al jutge cap altra puntuació del nivell de risc, però argumenten que adjunten la declaració de la víctima amb les respostes a les preguntes del test, «i d'aquesta manera el jutge té a la seva disposició totes les dades per poder decidir».

Segons Francisca Verdejo, però, jutge de violència contra la dona de Barcelona, aquesta falta de valoració deixa «sol el magistrat davant un atestat i les declaracions de la víctima i l'agressor perquè decideixi». «Ens quedem sols enmig d'un oceà, sense tots els elements per valorar la situació objectiva de risc de la víctima», lamenta. I prossegueix amb una altra queixa: «Jo faig mirar si els denunciats tenen antecedents o processos oberts, tot i que només puc accedir a dades de Catalunya, no de la resta d'Espanya».

SENSE FORENSES EXPERTS / Un altre obstacle amb el qual topa és la falta d'una «valoració integral», a càrrec de forenses i psicòlegs. «Abans, en les guàrdies comptàvem amb un forense expert en violència de gènere; ara passa pel servei el forense que li toca, sense que hagi de ser un especialista», lamenta.

La fiscal general, Consuelo Madrigal, es queixava en la seva memòria corresponent al 2014 que no s'hagi aconseguit implantar aquestes unitats integrades «a totes la demarcacions judicials». I deixa constància que no n'hi ha cap a les províncies de «Girona, Tarragona, Lleida, Saragossa, Osca, Balears, Toledo i Conca». Tres de les vuit, catalanes.

Notícies relacionades

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

Concerts més enllà de l’insti

La diputada del PSC a la comissió d'Igualtat del Congrés, Lourdes Muñoz, coincideix amb la magistrada Verdejo a dir que comptar amb forenses especialitzats seria clau i recorda que aquesta figura, així com aquells equips amb psicòlegs i assistents socials, figuren en les lleis de violència de gènere, tant la del conjunt d'Espanya com l'aprovada pel Parlament l'any 2006. «Les dues lleis són molt avançades, especialment la de Catalunya, el que passa és que cap dels dos governs les ha desplegat perquè en l'agenda de tots dos no figura la lluita contra la violència masclista. No n'hi ha prou de tenir una bona llei, cal aplicar-la», subratlla.

Aquesta matèria va ser un dels primers blancs de les retallades. Les tisorades han enviat en orris la formació dels professionals que intervenen en el procés. Davant la falta de valoracions objectives, la resposta dels jutges podria haver sigut curar-se en salut i concedir la protecció per si de cas. Així va passar en els primers anys, després de l'aprovació de la llei contra la violència de gènere, perquè existia una intensa pressió social i política. Però ara, al tractar-se d'una decisió subjectiva, «molts jutges prioritzen el dret a la deambulació del denunciat davant del dret de la maltractada», afirma Mercè Claramunt, responsable del torn d'ofici del Col·legi d'Advocats de Barcelona.