Anàlisi

Confiem en les aplicacions contra la Covid-19

Les tecnologies per gestionar la pandèmia estan en debat. Un dia són solucions màgiques i un altre, mecanismes del suposat Estat repressor. Ni una cosa ni l'altra

3
Es llegeix en minuts
ealos53534868 paris  france   01 01 2000   a photo illustration shows the 200528191444

ealos53534868 paris france 01 01 2000 a photo illustration shows the 200528191444 / IAN LANGSDON

«Anuncien que Google i Apple crearan una ‘app’ que controlarà els nostres moviments per parar la pandèmia». Va ser un dels titulars sensacionalistes sobre l’ús de les tecnologies per gestionar la Covid19.  En realitat, sembla que seran els usuaris qui decideixin quan es connecten i qui coneixerà el seu risc de contagi.

S’han d’utilitzar les tecnologies i l’anàlisi de dades per a l’eficàcia en la gestió pública, però requereixen encaix i transparència.

Les tecnologies per gestionar la pandèmia estan en debat. Un dia són solucions màgiques i un altre, mecanismes del suposat Estat repressor. Ni una cosa ni l’altra.  Hi ha diversos enfocaments segons qui les lideri. La coneguda ‘app’ de Corea geolocalitza totes les persones, i cada vegada que es dona un nou positiu, hi ha equips que localitzen els qui hi van estar en contacte. Així es para la pandèmia. Han pogut aplicar aquesta tecnologia perquè tenien un sistema dissenyat previ, no es tracta de la seva primera crisi sanitària.

A escala local, s’han posat en marxa ‘apps’. La de la Generalitat de Catalunya és per descongestionar les trucades a urgències. Es tracta d’una aplicació d’autodiagnòstic que respon a un qüestionari, manté persones geolocalitzades i serveix per detectar focus de la pandèmia.

Els països asiàtics han aconseguit controlar-ne la propagació en la fase inicial amb aplicacions de tecnologia ‘data’ de ‘vigilància digital’, i ho han pogut aplicar perquè són estats amb mentalitat autoritària i ciutadania obedient.

Una tecnologia és part de la solució

La tecnologia és part de la solució, però no és la solució. S’ha de disposar d’altres peces del puzle ben integrades. A Europa, actualment s’està valorant una ‘app’ basada en la geolocalització i que permetrà el rastreig de contactes previs. Així, quan algú resulti positiu detectarà el risc de les persones amb qui s’ha estat a prop. Hi ha un debat sobre qui té accés a la informació. O són les autoritats i així podran localitzar possibles contagiats per actuar, o una ‘gestió distribuïda’ en la qual cada persona autogestiona la seva informació (es confina si hi ha risc, o fins i tot pot estar en les seves mans donar accés a un test a les persones que creguin amb més risc de contacte). ¿Confiem en la gestió de l’Estat o en la responsabilitat individual?

La dicotomia entre privacitat i millorar la salut és falsa

Sovint, els mitjans de comunicació plantegen de forma sensacionalista una falsa dicotomia entre privacitat de les dades i millora de salut. Però en les últimes opcions, per exemple, sobre aplicacions de mobilitat, científics epidemiòlegs afirmen que no hi ha dilema. No necessiten accés a les dades de cada persona, només control de propagació. Al final s’implantaran les tecnologies que la ciutadania europea accepti sense deixar-nos endur per l’alarmisme, ja que en la balança hi ha el dret a la vida.

Les tecnologies protagonistes en la Covid-19

Sota diversos enfocaments, les tecnologies estan contribuint en la gestió de la situació personal i col·lectiva. En la nostra vida quotidiana, la ciutadania ha encaixat el confinament gràcies al fet que la tecnologia ha permès continuar relacionant-nos. Els governs, encara que sigui per urgència, estan adoptant tecnologies ‘data’ per mesurar i prendre decisions basades en l’evidència de les dades.

Lideratge i transparència per aplicar tecnologia

Les polítiques públiques que incorporen les tecnologies han de contemplar: el disseny des de l’evidència i les dades, repensar els processos amb transformació digital i que les tecnologies han d’encaixar en el conjunt del sistema (no tenia sentit utilitzar la mateixa ‘app’ que Singapur si aquí no hi ha personal per detectar casos de l’entorn i fer tests). El principal fre en l’ús de la tecnologia ‘data’ està sent la falta de confiança en les tecnològiques i en els governs.

Notícies relacionades

Les tecnologies ‘data’ que ara podrien ser tan eficaces són valorades en moments d’alta sensibilitat sobre l’ús de les dades a Europa. La ciutadania vol conèixer fins a quin punt s’utilitzaran les dades i reclama un gestió més transparent de la informació pública. ¿Com pots demanar dades a la ciutadania si tu no obres les teves de forma transparent? Per a la implantació tecnològica es requereix un fort lideratge i acceptació social. Les solucions han d’encaixar amb els valors. A més, els governs, per utilitzar tecnologia ‘data’, han de començar per aplicar-se a si mateixos la transparència i el rendiment de comptes.

*Fundadora d’Iniciativa Barcelona Open Data i presidenta de Dones en Xarxa.