Carta de drets digitals: retornar a la xarxa d'oportunitats

El llançament de la carta es proposa abordar la protecció de col·lectius vulnerables, les noves relacions laborals o l’impacte de la intel·ligència artificial. En els últims anys l’evolució de l’impacte de la tecnologies digitals en la societat ha generat inquietud, fins i tot han sigut percebudes més com a amenaces que com a avantatges per part de la població, per tant resulta necessari una legislació que protegeixi la ciutadania i potenciï la internet generadora d’oportunitats.

Fa un any, Tim Berners-Lee, creador de la World Wide Web, va llançar una iniciativa per salvar-la de la «distopia digital». El seu ‘Contracte per a la Web’ pretén evitar que sigui mal utilitzada per aquells que volen explotar-nos, dividir-nos i debilitar-nos. Berners-Lee va advertir del risc que la Web perdi el poder per transformar la vida de la gent, enriquir la societat i reduir la desigualtat sent com és, una de les grans oportunitats que defineixen la nostra època. 

La proposta està destinada a: governs, empreses i ciutadans, i proposa nou principis. Tres estan dirigits als governs: assegurar-se que tothom pugui connectar-se a internet, fer que tota la internet estigui disponible en tot moment i respectar i protegir els drets bàsics de les persones sobre les seves dades i privacitat a la xarxa. Tres més estan destinats a les empreses: que internet sigui assequible i accessible per a tothom, respectar i protegir la privacitat i les dades personals, així com desenvolupar tecnologies que promoguin el millor de la humanitat. També interpel·la la ciutadania a: crear i col·laborar a la web, construir comunitats que respectin la discussió civilitzada i la dignitat humana, i lluitar per la web.

La carta espanyola, des d’una lògica europea, hauria de regular tots aquests aspectes. Aspectes com que les infraestructures de xarxa han de ser la base, perquè pugui ser efectiva, afectant els continguts, eines digitals i els seus usos.

També el dret a una internet accessible, oberta i lliure. Amb un accés universal a internet per garantir la cobertura de tots els territoris amb un servei de qualitat que permeti el desenvolupament personal i econòmic així com regular la neutralitat de la xarxa perquè els proveïdors d’accés a internet no discriminin entre continguts, plataformes, serveis, dispositius o persones.

Les garanties en la infraestructura han de ser completades amb garanties d’inclusió digital, que permetin el real accés igualitari a internet. Aquest accés requereix abordar les fractures digitals existents, inclusió que requereix un preu accessible i coneixements que permetin accedir a les oportunitats.

La fractura digital de gènere s’ha d’abordar de forma específica en una carta dels drets. Hi ha importants bretxes en els usos avançats i les dones encara suposen una minoria com a professionals del sector digital i per tant com a creadores de les tecnologies que estan marcant la nostra societat. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Respecte als drets bàsics de privacitat en les comunicacions i sobirania de les dades personals i la transparència en els algoritmes d’intel·ligència artificial, la ciutadania ha de sentir-se empoderada i assegurar respecte als processos digitals.

La carta de drets, en definitiva, ha d’estar enfocada en el fet que els drets humans i civils estiguin garantits. Alhora, internet i les tecnologies han de generar més oportunitats de forma equitativa i no més bretxes.