IDEES
327 grams d'abandó
Article 449. L'altre dia em van arribar tres històries que es compaginaven. Per un costat un amic em va parlar de 100 objectes que es van deixar abandonats a la Lluna. Em va explicar que hi ha naus, fotos de família, pilotes de golf, plomes d'aus, martells i fins i tot unes 90 bosses plenes de les necessitats dels astronautes… Ell té la teoria que si un dia una altra espècie arriba a la Lluna, no acabarà d'entendre bé la raça humana...
Jo crec que serà just al contrari… I és que la meva segona història parlava sobre un estudi que vaig llegir… Bé, potser que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc, Cuando me siento bien. Aquest tema d'Efecto pasillo s'ha acabat convertint en la meva cançó de l'estiu, té aquella tornada perfecta que et fa sentir pletòric.
Segon lloc, la pel·lícula Lilting. La increïble actuació de Ben Whishaw aconsegueix sintetitzar la desesperació per la pèrdua absurda d'una felicitat.
Primera posició, Mr. Manglehorn. Al Pacino està fantàstic en aquest film i penso que hi té molt a veure amb el fet que la història flueixi sense buscar un gran final, sinó només mostrant un camí.
Notícies relacionadesL'estudi que vaig llegir parlava sobre la quantitat d'objectes que es deixen abandonats o es perden als hotels després d'unes vacances. El més típic que s'abandona són llibres, peces de roba amb taques i cremes per al sol. L'estudi acabava xifrant el pes mitjà per cada turista en 327 grams d'abandó i 30 grams de pèrdues.
I la tercera història conté una dada científica que em va explicar un psicòleg. No sobre els objectes que abandonem sinó sobre els que perdem. Han descobert que el cervell mai deixa de pensar en els objectes importants que hem perdut al llarg de la nostra vida. Una part del cervell continua buscant aquests objectes encara que ja, aparentment, ni hi pensem. M'entusiasma saber que en segon pla el nostre cap mai abandona la recerca de les coses i segurament de les persones que vam perdre… ¡Bon diumenge!
