2
Es llegeix en minuts
Compromís amb el Nord-oest

Compromís amb el Nord-oest

A la Cidade da Cultura de Santiago de Compostel·la, Prensa Ibérica, empresa editora d’EL PERIÓDICO, va organitzar ahir la primera edició del Fòrum del Nord-oest: Construint ponts, creant futur, una trobada de l’àmbit polític, econòmic i social de Galícia, Astúries i Castella i Lleó, concebut per tal d’analitzar els desafiaments i oportunitats que comparteixen els territoris esmentats, i fer-ho buscant consensos i fugint de la crispació i de la polarització, tal com va assenyalar el president del grup editorial, Javier Moll, en l’obertura de la jornada. La iniciativa, nascuda del compromís de Prensa Ibérica amb el desenvolupament econòmic del Nord-oest peninsular, va comptar amb l’impuls dels diaris que edita el grup en aquests territoris –La Nueva España, La Opinió de Zamora, La Opinión A Coruña, El Correo Gallego i Faro de Vigo– i es va desenvolupar a través de taules rodones, diàlegs i converses en els quals es van abordar temàtiques com les oportunitats i perspectives de futur del Nord-oest, el nou escenari de l’economia, la IA, la tecnologia, la innovació, la competitivitat, l’energia o el turisme intel·ligent i va comptar amb una nombrosa presència de representants dels àmbits econòmic, social i polític.

El fòrum ha servit perquè els presidents de les tres comunitats autònomes concernides, l’asturià Adrián Barbón, el gallec Alfonso Rueda i el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, debatessin sobre aspectes comuns que afecten els seus territoris, amb independència del seu color polític i certifiquessin l’existència de consensos en matèries com les infraestructures, la despoblació, l’energia o el finançament autonòmic. Respecte al finançament, tots van reclamar la vigència de la Declaració de Santiago, subscrita el 2021 entre diverses comunitats autònomes, que establia la necessitat de tenir en compte factors singulars com la despoblació, la dispersió, l’envelliment territorial o l’orografia, a més que no hi hagi comunitats perdedores amb el nou sistema. I així mateix, van coincidir en l’objectiu de fomentar polítiques per combatre la pèrdua de població, en particular al camp, a través de l’atracció de retornats i de població estrangera, a més d’insistir en la conveniència d’un model no només a escala estatal, sinó europea, que aposti per l’equilibri territorial i no exclusivament per la concentració de la població a les grans ciutats.

En aquest sentit, una de les reclamacions més reiterades va ser la necessitat de corregir el dèficit d’infraestructures en general, i del ferrocarril en particular, que pateix el Nord-oest peninsular en relació amb altres parts del territori, per mitjà del Corredor Atlàntic ferroviari. Aquest s’hauria d’entendre com a part d’un corredor de caràcter més ampli, una infraestructura de transport multimodal a escala europea que inclogui ferrocarrils, carreteres, ports i aeroports i que hauria de connectar ciutats i nodes logístics des de Portugal fins a l’oest d’Alemanya, facilitant el transport de mercaderies i passatgers al llarg de tota la costa atlàntica. Un projecte clau per promoure el desenvolupament, l’equilibri i la cohesió territorial en aquesta àrea i que coincideix plenament amb la vocació en favor de l’arrelament local de Prensa Ibérica.