El cap de porc que va volar sobre Figo
No tothom recorda per què la gent, perdó, la 'gent blaugrana', perdó, els culers, estan enfadats amb el portuguès Luís Figo. I és comprensible. Els fets van passar ja fa 15 anys, el 2000.
El Reial Madrid estava en període electoral. Lorenzo Sanz, que estava en camí de guanyar l''octava' Copa d'Europa, s'enfrontava a Florentino Pérez, un poderós desconegut en el món del futbol, però viu com pocs. Com cap.
Florentino sabia que s'havia de presentar a les eleccions amb una carta i, encara que no va desvelar qui era el seu home, el seu galàctic, sí que es va voler assegurar la seva aparició encara que això signifiqués comprometre's (i firmar un contracte) amb Figo.
L'estrella portuguesa va ingressar al seu compte 500 milions de pessetes i es va comprometre a deixar el Barça i vestir la samarreta blanca del Madrid si Pérez aconseguia la presidència. La jugada del portuguès tenia la possibilitat de sortir-li ‘gratis total’, és a dir, d'incrementar el seu ja suculent compte bancari amb 500 milions de pessetes sense moure's de Barcelona, ja que ningú donava com a guanyador Florentino. Però Sanz, que, de sobte, es va convertir en el primer president del món que perd unes eleccions després de guanyar la Copa d'Europa, va donar pas a Florentino, que, immediatament, li va recordar a Figo que havia de firmar pel seu club, fora que pagués els 5.000 milions de pessetes de penalització que candidat i jugador havia estimulat en el seu 'pacte de traïció'.
Diuen que Figo no volia marxar, que no volia complir amb l'acord, que li va proposar a Florentino tornar-li l'avançament i, fins i tot, li va demanar a Joan Gaspart, llavors màxim mandatari blaugrana, que l'ajudés a pagar la penalització de 5.000 milions de pessetes. I Gaspart, lògicament, li va dir que el Barça no podia fer això. I Florentino va volar a Lisboa i va forçar, bé, és un dir, la firma definitiva de l'astre portuguès, que, a partir d'aquell moment, es va convertir en el jugador més blanc i madridista de la història de la 'Casa Blanca'.
Això sí, després que Florentino pagués els 10.000 milions de pessetes que va costar Figo (va ser un autèntic traspàs), Figo va ser presentat al Santiago Bernabéu en olor de multituds. I es va consumar la traïció, que va provocar, entre molts actes esperpèntics, el llançament del cap de porc a la gespa el primer dia que Figo va anar a llançar un córner al Camp Nou vestit de blanc, l'odi al jugador per part de la 'gent blaugrana'. Molts recorden que quan un periodista li va preguntar, amb un pèl, o uns quants, de sorna si era del Madrid, l'estrella va dir concisament: "Jo sóc portuguès".
Ara, quan la 'gent blaugrana' (i el Barça) ha vist que la UEFA pretenia, ningú sap per què (bé, sí, perquè se'ls deu haver encomanat la bogeria de la FIFA), que Figo es posés, de nou, la samarreta blaugrana en un partit de veterans previ a la gran final de Berlín, han rebrotat tots els odis per un personatge que ha passat a la història com un autèntic pesseter. Gran jugador, enorme futbolista, però pesseter. I traïdor.
Notícies relacionadesDiguin el que diguin els altres, Figo se'n va anar per diners. Que està molt bé, que és molt lícit, que forma part de la lògica del futbol, de la vida, del present i del futur de cadascú de nosaltres, però que, si ets honrat, no has d'ocultar. Em van regalar 500 milions de pessetes, vaig pensar que no guanyaria qui me'ls va donar i em vaig veure obligat a canviar de club perquè no podia, ni volia, pagar la penalització de 5.000 milions de pessetes.
Després van volar caps de porcs sobre el seu cap i ja mai més, ni tan sols 15 anys després, els culers oblidaran aquella ofensa. Així s'escriu la història.
