Palou, nascut per triomfar

Ell va fent el seu camí i ni tan sols l’inquieta que altres joves triomfen en la F1. És, que ho sàpiguen, el model discret, el jove eficaç, el noi encantador, l’esportista modèlic. Sí, mirin, ara que està tan de moda parlar i homenatjar (com toca, això, ¡com toca!) el gran, l’immens, Rafa Nadal, estaria bé que algú pensés algun dia, alguna setmana, algun mes, algun any, que el cavaller que ha fet gran a Espanya (a Catalunya!) als bojos Estats Units d’ara es diu Àlex Palou Montalbo. I escric Montalbo perquè, com en el cas dels germans Márquez Alentà, l’Alentà, mama, és molt, molt, important.

Palou és un cas (gairebé) únic en la vida, en l’esport mundial. El pilot del RACC ha nascut per córrer. I ho ha fet i ha triomfat bestialment, en gran, als Estats Units. D’acord, sí, és cert, a ell també li encantaria pilotar al gran circ , però, als 28 anys, Àlex Palou Montalbo s’acaba de convertir en el guanyador del Roland Garros dels monoplaces, les 500 Milles d’Indianapolis. ¡Quina gesta, amics!

El món de Palou ha sigut, sempre, un món petit, familiar, còmplice. L’Àlex s’ha mogut sempre acompanyat del Ramon, el seu pare, que s’ha desviscut pel seu fill com ho fan sempre tots els pares del kàrting; la Sandra, la seva mare, que mai hauria pensat que acabaria als peus del podi dels EUA; la Júlia, la seva germana de 18 anys, que explica a tothom que l’Àlex és el seu germà, sí, sí, sí, el seu germà, i l’Esther, la seva dona, a qui va conèixer quan l’Àlex encara estava fent els primers passos en l’equip d’un dels grans, grans, el desaparegut Adrián Campos; és el seu nucli dur. I, per descomptat, el seu tresor, la seva filla Lucía, amb qui va pujar ahir al podi de l’Indy.

Ja ho deia Campos: "El primer dia que vaig veure el joveníssim Àlex damunt d’un dels meus monoplaces, vaig pensar: ‘¡Carai, és clavat al Nano, clavadet!’ El Nano és, és clar, Fernando Alonso, que també va ser batejat per Campos. "De veritat, se’m van reproduir les mateixes vibracions que quan vaig veure córrer el Fernando, les mateixes. I, a més, és tan bon noi, tan bona persona, tan simpàtic". Si alguna cosa té Palou, a més d’unes mans prodigioses que no serveixen per anar a la F1, on fan falta molts milions i un grapat de padrins, és do de gents, simpatia. Per això va encantar Campos. Per això, quan va fer el salt a les fórmules del Japó, com va fer Pedro Martínez de la Rosa, va enamorar Kazumichi Goh, un altre milionari japonès, que després de gaudir-lo en la Superfórmula nipona, el va ajudar a fer el salt a la Indycar. I per això va enamorar, a les primeres, Chip Ganassi, amo d’un dels millors equips de l’Indy.

Mans d’or

És evident que l’Indy té poc, o res, a veure amb la F1, amb monoplaces que són la gran sofisticació de l’autosport, per alguna cosa costa cada cotxe més de 200 milions d’euros, i un Indy es pot comprar per 10 milions d’euros, ja que són increïblement senzills, molt, molt bàsics. Però per guanyar en l’Indy cal ser molt, molt, bo, no guanya qualsevol. I Palou ho ha demostrat des que va trepitjar aquesta competició el 2020.

Notícies relacionades

L’alonsomania desborda Barcelona

El multitudinari entorn de Lamine

Potser per això són molts els que ara recorden la frase pronunciada per Chip Ganassi, als peus del primer podi, de la primera victòria, del tricampió català: "Dames i cavallers, estan veient un jove que establirà molts rècords en aquest negoci".

Palou, nascut a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), porta pintat un goril·la al casc (¡Gorilla Atack!, és el seu lema), el seu grup d’amics, més que fans, es diu Los kiwis, amb ells xerra cada setmana via Twitch i fins i tot competeix amb el simulador. A Palou li agraden els kiwis grocs, sense pèl, "són més dolços que els verds", afirma. Però el que realment li agrada a l’Àlex és el pollastre fregit. És, sens dubte, el rei del pollastre fregit. Cada triomf és celebrat per tot el seu equip amb un sopar ple de cuixetes i aletes. El lema no és cap altre que winner, winner, fried chicken dinner (guanyador, guanyador, pollastre fregit per sopar).