Obrir finestres

Alguna cosa es mou a l'escola. Un grapat de centres públics i privats de Cata-lunya, farts de l'aire viciat que ensopeix les aules, ha obert les finestres perquè el segle XXI entri a les classes. És una aposta per insuflar oxigen a una atmosfera cansada i decadent, sense energia per aixecar l'ànim d'un professorat desbordat per la burocràcia, la falta de suport i el desinterès creixent dels alumnes. Una falta de motivació que sembla alimentar els uns i els altres.

Sovint es recorre al discurs simplista de la falta de disciplina, sense voler comprendre que és un argument tan obsolet com les societats que l'alimenten. És evident que els nostres fills no es comporten amb la silenciosa obediència de fa dècades, de la mateixa manera que els seus pares tampoc accepten la submissió al patró d'altres temps. Mentre el món canvia a un ritme de vertigen, encotillar l'escola en un model antic només empeny els alumnes al desinterès. Al capdavall, no importa tant memoritzar l'última fórmula química ni recordar les dates del temari d'història, l'únic llegat rellevant és generar passió per aprendre. Una educació respectuosa amb la llibertat de l'individu, compromesa amb l'entorn, atenta a la diferència i que promogui la curiositat cap al que ens envolta no hauria de ser considerada revolucionària. En realitat, no es tracta tant del mètode com que la finalitat sigui formar persones més felices.