IDEES
L'origen del vent
Article 428. Sempre dubto de com titular les columnes, ja que s'ha d'explicar en aquest inici part del que tractarà l'article però mai d'una manera prou clara perquè no es perdi interès al llegir-lo. I us explico això perquè, curiosament, l'altre dia un home d'uns 86 anys es va acostar a mi i em va xiuxiuejar aquesta frase: «L'origen del vent» i va afegir que em m'explicaria una cosa i que si m'agradava havia de titular així aquesta columna.
I va començar a explicar-me que durant anys havia estudiat l'origen de les paraules, d'on provenien o com s'havien transformat. Em va explicar que l'expressió tope guai tenia el seu origen en l'anglès, exactament en top white, ja que en una època anar de blanc era el més cool i és per això que aquí es va castellanitzar i va derivar en tope guai.
I després em va relatar que la paraula tiovivo procedia de… Bé, potser que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc. A Convicto Jack O'Connell està pletòric. Increïbles els girs i les emocions que pot transmetre aquesta meravella sobre les presons.
Segon lloc. Els immortals del cine (Palau de la Música). Magnífica la barreja de diàlegs de guió i bandes sonores. Va ser guaridor escoltar aquesta magistral simfonia de seqüències.
Primera posició. Calvary (John Michael McDonagh): la millor pel·lícula que he vist aquest any, ho té tot i traspua una espiritualitat i una terrenalitat que es fusionen d'una manera excelsa.
Notícies relacionadesI, tornant a la paraula tiovivo, aquell home em va explicar que el primer que va posar en marxa a Madrid aquesta atracció de cavalls de cartró pedra va morir de còlera i que quan era traslladat al cementiri va resultar que encara estava viu i per això l'atracció la van anomenar a partir de llavors: Els cavallets del Tío Vivo.
I quan ja se n'anava aquell savi de les paraules, li vaig preguntar pel vent del títol i em va respondre: «Les paraules i les promeses se les emporta sempre el vent… És per això que s'ha d'evitar que bufi…» ¡Feliç diumenge!
