Malalties emergents

N o hi ha dubte que les últimes dècades han vist l'aparició de noves malalties relacionades amb els hàbits de vida propis de la nostra civilització industrial i consumista; dit més genèricament, malalties en què les causes es relacionen amb els nostres valors i les nostres conductes; en suma, amb la nostra cultura.

El primer gran toc d'alerta es va sentir al llarg de les últimes dècades del segle XX, quan ens vam adonar que algunes de les malal­ties més mortíferes, com l'infart de miocardi o el càncer de pulmó, es trobaven íntimament associades a un hàbit transformat en addicció i aquesta, al seu torn, en malaltia: el tabaquisme. Després va arribar la sida com a versió moderna de les malalties de transmissió sexual que han castigat secularment la humanitat. Més tard vam percebre que els hàbits alimentaris ens portaven directament al càncer de còlon, a l'obesitat o a la diabetis, malalties que han arribat a proporcions alarmants. Fins i tot el drama del càncer de mama té arrels en la transformació del paper so­cial de la dona i les seves noves prioritats vitals. I no diguem el seguici d'afeccions que envolten l'abús de l'alcohol o el consum de drogues. Així doncs, a mesura que la medicina s'ha fet més i més biologista, les noves malalties enfonsen més i més els seus orígens en causes ambientals. Hipòcrates tenia només part de raó quan insistia que les malalties tenen un origen natural i no diví. Digue'm quin déu menor veneres i et diré quina malaltia pateixes, hauria escrit avui l'insigne grec.

Notícies relacionades

Itàlia, Espanya i la UE del Mediterrani

El lector passiu

I encara queda molt per descobrir. Encara desconeixem la influèn­cia que poden tenir sobre la salut fenòmens ambientals típicament moderns com el canvi climàtic, la pol·lució de l'aire i del mar o la marea electromagnètica. ¿Mercuri a la tonyina? ¿Sofre als vins negres? ¿Deu ser tan innocu com diuen el bany d'ones en què estem permanentment submergits? És possible que alguns d'aquests factors es trobin en l'origen de malalties -autèntiques o suposades- emergents com la fibromiàlgia, la sensibilitat química múltiple o la bulímia i l'ansietat, que porten a l'obesitat mòrbida. Potser d'aquí 20 o 30 anys ens posarem les mans al cap per tantes coses que podríem haver evitat. Que els lectors recordin que el 1940 ningú sospitava que el tabaquisme s'acabaria convertint en una de les endèmies més letals que ha conegut Occident.

Desafortunadament, algunes de les malalties sobre les quals ens posa en alerta avui EL PERIÓDICO constitueixen processos de difícil catalogació, en què el substrat psicosomàtic sembla obvi però en què es donen probablement condicionants ambientals que es resisteixen a donar la cara. En desconeixem les causes i són de difícil diagnòstic. Els individus que els pateixen reclamen més atenció sanitària en el convenciment que el seu mal és equiparable a una malaltia orgànica com ho puguin ser l'asma o l'artrosi de maluc. Per la seva banda, les autoritats sanitàries i els tribunals mèdics recelen d'expandir la cobertura per malaltia o les incapacitats laborals a processos sota els quals es poden amagar el frau, la simulació o, simplement, la hipocondria. El temps i la investigació aclariran les incògnites. Mentrestant... molta prudència.