IDEES
Banda sonora futbolística
Article 416. L'altre dia un amic em va invitar a casa seva a veure els quarts de la Copa del Rei entre el Barça i l'Atlètic de Madrid. A més em va assegurar que en aquella cita hi trobaria un article. M'entusiasma quan algú em comenta que en un lloc o en una història hi ha un article. M'encanta descobrir si realment és veritat. Hi vaig anar i hi havia sis persones més i just va començar el partit i vaig descobrir que... Potser us ho explico després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc: Hacia el infinito de Jane Hawking (Lumen). Un llibre on descobreixes la persona que lluita al costat del científic. Absolutament inspirador.
Segon lloc: Corazones de acero. Crec que el títol original, Fury, resumeix a la perfecció el que és aquesta gran pel·lícula. Parla de tot el que som i el que impulsa les nostres pors. Magistral.
Primera posició: Grans èxits de la música de cine (Palau de la Música). Un dels espectacles que fan que el teu esòfag faci salts de felicitat a ritme de John Williams. Impecable la passió dels trompetistes.
I tornant al partit. El que vaig descobrir és que la casa on el vèiem estava just davant del Camp Nou. I ens arribaven els crits del camp gairebé 10 segons abans que al televisor, avisant-nos que alguna cosa passaria. Però en lloc de treure-li emoció, en tenia el triple i activava la imaginació.
I és que cada crit que emetia el públic tenia infinitat de matisos que s'havien d'interpretar internament. A vegades un «Ohhhhh» arribat des de l'altre costat del carrer podia significar un error d'un jugador, una falta, una targeta mal treta o alguna altra cosa.
Notícies relacionadesEra com escoltar la banda sonora del partit amb avançament però amb un batec estrany que provenia de l'ànima d'aquells 80.000 espectadors. Un amic va dir: «La vida hauria de ser igual, un crit intern que t'avisés 10 segons abans què podria significar el que estàs a punt de fer i llavors hauries d'interpretar-lo i decidir...»
Allà estava l'article, efectivament... ¡Feliç diumenge!
