Nou i vell

Com deu ser la cosa, amb el nou i el vell, que fins i tot J. V. Foix, immortal en el seu final de sonet «m'exalta el nou i m'enamora el vell», ha vist el vers envellir i renovar-se (amb el Carles Torner de Like a Foixing Stone: «m'enrotlla el nou i m'al·lucina el vell», o amb Enric Casasses -el vell- i el seu pitagòric Ser o tot o res: «m'exalta el 9 i m'enamora el 10»). Al marge de les lectures que un vers així posseeix després del 9N, i al marge de l'anàlisi de la qüestió que

-ull, filològica i el 2012- en va fer al seu blog l'exconseller Josep Bargalló, serveixi el trèvol d'epifonemes per al que sol servir aquesta columna, o sigui, perquè no envelleixin certes novetats.

Notícies relacionades

Un sistema ferroviari amb peus de fang

Més Europa

Per exemple, i començant amb el més nou del que és vell, per recomanar de manera entusiasta aquella Primera part de Cèlia Suñol, premi Joanot Martorell del 1947, que acaba de recuperar Adesiara: una novel·la censurada pel franquisme, autobiogràfica i plena d'«audàcia i vivacitat narratives» (Joan Oliver), amb què aquesta amiga de la Colla de Sabadell va narrar el seu amor amb un danès en un context de tuberculosi a l'estil Thomas Mann. Intel·ligent, emotiva i plena de crítica social i religiosa, aquesta obra sobre la llibertat de la dona hauria de transcendir el cànon i triomfar com a novetat: només raons velles, i ràncies, van impedir que arribés a més lectors.

Un nou autor, jove però d'antiquíssima saviesa, és al seu torn Miquel Duran (Pujarnol, 1985), finalista del premi Joaquim Ruyra amb el que és una de les troballes de l'any: Més o menys jo, una novel·la formada per 11.496 substantius, 5.748 verbs i 2.737 adjectius que aquesta setmana llança el segell Bridge de La Galera. La història d'un fill amb una visió única del món, en un territori, Porqueres -Pla de l'Estany- que esdevé mític per la nova forma que Duran té de llegir els vells mestres, de García Márquez a Salinger. Llegeixin-lo, passarà com amb la seva portada: per entendre per què al construir un moble sorgeix un cor, hauran de tornar a l'origen de l'original. Al vell quan era nou. Al que exalta i enamora.