IDEES
La penitència del narcisista
zentauroepp47502151 susan orlean190403175314 /
Hi ha de tot, a l’arribar Setmana Santa, a la vinya del Senyor: qui peregrina, qui es flagel·la, qui evita la carn, qui es mortifica arraïmant-se en processons... Creients i ateus, amb tot, solen fer provisió de fortalesa per resistir-se aquests dies en bloc al gran mirall satànic del nostre temps: les xarxes socials. Aire lliure, relaxar-se, el mòbil lluny, apagat o (¡sacrilegi!) desconnectat... O potser no, al contrari, potser aquests dies permetin rastrejar twitter (estem en campanya), posturejar a Instagram (aquí, patint) o temptejar aquella app de l’amor que tant convida a competir al mercat carnal. Al cap i a la fi, cada vegada més, som tots productes en vitrines perpètues.
Diverses novetats editorials reflecteixen la cara B d’una època on tots som productes en vitrines perpètues
De les disfuncions que això genera, parla bé i a fons la terapeuta Adriana Royo al seu recent 'Falos i falacias’ (Arpa Editorial), un assaig sobre ansietats i autoenganys en l’era dels "egoinòmens". L’essència del text, divers i afilat, es condensa en la seva cita de Pessoa a 'llibre del desassossec': "...en la vida d’avui, el món només pertany als estúpids, als insensibles i als agitats. El dret a viure i a triomfar es conquista amb els mateixos procediments amb què es conquista l’internament en un manicomi: la incapacitat de pensar, l’amoralitat i la hiperexcitació”.
Que agut, Pessoa. I que agut, tan lluny i tan a prop en el seu joc d’identitats, Paul B. Preciado, que acaba de publicar a Anagrama 'Un apartamento en Urano'. Preciado també cita, i parteix d’un Calderón invertit (la vida és somni, però els somnis també són vida) per definir-se com un “dissident del sistema sexe-gènere” que apel·la als “nens maleïts i innocents” perquè repensin el món. No és estrany que Preciado parli a les seves pàgines de perversió, monstruositat o pecat. No ho és que s’acostin a això les obres de Jesús de la Gándara 'El síndrome del espejo’ (Debate), de Dona Haraway, 'Las promesas de los monstruos’ (Holobionte) o, tan lluny i tan a prop, de Susan Orlean 'La biblioteca en llamas’ (Temas de Hoy). En totes s’hi reflecteix la cara B del nostre narcisisme. En totes, seguint Lou-Andreas Salomé, s’al·ludeix al nostre complex divorci de la naturalesa. Potser llegir-los, pecar i repensar-nos sigui, en dies com aquests, la més preuada de les penitències.
