Podem, l'opció sense cara

Una vegada acabada l'assemblea de Podem (no al pavelló de Vistalegre, a Madrid, sinó a la xarxa, amb 170.000 participants potencials en els debats) i aclarit el lideratge i el model organitzatiu, la formació de Pablo Iglesias té l'enorme repte d'afrontar un possible avançament electoral a Catalunya. El dubte raonable radica en si Podemos/Podem està preparat com a partit per afrontar unes eleccions tan especials, pel seu component plebiscitari, com les que planen a l'horitzó català.

Podem és, sobretot, una força emergent que solament ha competit, amb enorme èxit, això sí, en les europees. Té dirigents -com el mateix Iglesias, però també com Errejón, Bescansa, Monedero, Echenique- que s'han fet una potent imatge pública per la seva notable presència en les televisions privades, però no té una cara prou coneguda a Catalunya per exercir amb garanties de cap de cartell en una hipotètica campanya aquest hivern. El fiscal Jiménez Villarejo ha col·laborat amb el nou projecte però ha renunciat, amb encert, al protagonisme. El dubte és si de les plataformes ciutadanes que conformen el conglomerat de Podem n'emergirà una cara amb potència electoral.

Notícies relacionades

Podem es posa com a objectiu immediat l'assalt a Catalunya

Podem tanca aquest diumenge la votació que definirà l'organització del partit

Democràcia mediàtica

Els joves politòlegs que estan al capdavant de Podem saben que per triomfar en una democràcia moderna i, per tant, mediàtica, ha de conjugar-se una bona marca -ells la tenen- amb una organització eficient -hi estan posats- i amb dirigents amb atractiu. Aquest és el seu taló d'Aquil·les a Catalunya. Recolzen per a l'Ajuntament de Barcelona una candidata idònia, Ada Colau (Guanyem), experimentada en la trinxera de la lluita contra els desnonaments i foguejada en els mitjans. Però solament són una prometedora llista sense cares per ocupar els escons del Parlament. El seu programa de regeneració radical del sistema i d'implacable crítica a l'anomenada casta es troba amb dos problemes més a Catalunya: la competència de la CUP -una altra marca d'èxit- i l'angoixant debat de l'independentisme, fora del qual sembla no haver-hi vida intel·ligent.