La intrusa
Et van dir que en alguna part del cos, al pit, el pulmó, l'úter o la glàndula paròtide se t'havia instal·lat una intrusa. Te la vas imaginar amb un sever i absurd vestit jaqueta, amb aires militars, donant-se ínfules de gran dama mentre cartografiava el territori conquistat. Un pèrfid hoste amb ànima de paràsit i fam carronyera per a qui no vas cursar mai invitació. Et parlen de batalles i lluita. Sigues fort, repeteixen. Però tu no has estat mai bel·licós i sents que això no va de guerres, sinó de pactes. Aliances amb un mateix per no entregar a la intrusa el que mai li podrà pertànyer: la teva capacitat per seguir estimant, per disfrutar de les grans coses i de les petites, per perdre't en el teu món imaginari i per seguir somrient. Que es mengi les penes, penses, mentre mires de blindar el que és intangible.
Intentaran fer-li la vida impossible. I tu somiaràs amb el dia en què, amb una desagradable ganyota i gest altiu, ella agafi les maletes i toqui el dos per no tornar. Però la intrusa potser es resistirà a marxar. Potser seguirà amb fam. I la seva avidesa desmesurada la portarà a anhelar estances més àmplies.
Resisteix, et diuen. Resisteix, et dius. Encara que a ningú se li pot exigir la immortalitat. Potser sentiràs que ets tu l'intrús. Potser sentiràs que té el desig de ballar al teu cos ja inservible. I et regiraràs. Deixa de riure, li cridaràs, a tu ningú t'estima. I encara que sigui en l'últim alè, hauràs vençut.