Sobreviure a Vox

Notícies relacionades

Entre la corrupció i la confiança

El pedaç cosmètic de Sánchez

Ara, prenguem aquesta evocació i esquincem-la amb amenaces públiques d’expulsió. Amb la insinuació constant de ser un delinqüent, un violador o un gandul. De sobte, tot el que s’ha construït trontolla. "Reemigració", aquest va ser el terme que va utilitzar Rocío de Meer, portaveu d’Emergència Demogràfica i Polítiques Socials de Vox. Deportació seria una paraula més adequada. L’expulsió de persones migrants i dels seus fills, tot i que siguin nascuts a Espanya. Uns vuit milions, va estimar. Els coneixem. La teva veïna, el teu company de feina o el teu amic. Potser la nòvia o el nòvio dels teus fills. ¿Què pensa aquest adolescent nascut a Madrid, aquesta universitària barcelonina o aquestes criatures sevillanes, ara posades en el punt de mira? És fàcil imaginar l’estupefacció, el dolor o la ràbia. Costa més posar-se en la pell dels que han fet de l’odi i la crueltat la seva estratègia política. Vox ha mirat de matisar. ¿Com es pot fer, quan De Meer va parlar de "milions i milions de persones que van venir des dels anys 90 fins ara"? El PP es desmarca de les declaracions, però està comprant l’agenda ultra a les comunitats on governa. ¿I l’esquerra? Cada euro que s’escatima en integració és un vot per a Vox.

De Meer va parlar de seguretat i de "sobreviure com a poble". Vox va entrar al Congrés el 2019, el mateix any en què es van disparar les agressions racistes i LGTBI-fòbiques. Des d’aleshores, la violència no ha deixat d’augmentar. El record també és una arma de resistència. Tenim una memòria col·lectiva de la immigració. També de les conseqüències del totalitarisme nazi, feixista o franquista. Sí, es tracta de sobreviure com a poble: expulsant l’odi.