Gegants rere el teló

L’obra de Mark Rosenblatt està basada en un episodi que va sacsejar la vida i l’obra de Roald Dahl, autor de títols tan memorables com Charlie i la fàbrica de xocolata i Matilda. El 1982, l’escriptor va publicar un article polèmic en el qual va denunciar la invasió sagnant del Líban per part d’Israel, les seves crítiques estenien la responsabilitat al poble jueu. Gegant ficciona una trobada mesos més tard. Dahl està a punt de publicar un nou llibre i rep la visita dels seus editors. Miren d’animar l’autor a matisar el seu article, fins i tot a disculpar-se. Temen que l’ombra de l’antisemitisme dinamiti el llançament.

Notícies relacionades

La diplomàcia que necessita Ucraïna

La festa dels 18

Gegant va ser escrita abans que Hamàs perpetrés la matança al sud d’Israel, però els arguments en contra de la invasió del Líban són vàlids per denunciar el genocidi del poble palestí que estem veient en temps real. Un Josep Maria Pou superb ens atrapa i agita. Desperta compassió aquella corpulència debilitada pels dolors. Fem nostra la seva indignació quan denuncia la ignomínia. Ens riem de les seves ocurrències o ens ofenen els seus capricis i excessos. ¿És només la tossuderia el que li impedeix retractar-se? ¿Som davant un gegant creatiu o és una representació de les criatures agressives de la mitologia grega?

Al final de l’obra cau la màscara del personatge i els aplaudiments tarden un segon a cobrar impuls. Perquè l’obra dinamita les crítiques de traç gruixut i obliga a reivindicar els matisos. La intolerància pot niar en qualsevol opinió, fins i tot en la compartida.