La roda
Noms que no esborraré
No penso esborrar la Tatiana Sisquella de l'agenda del meu telèfon. Sé que no podré tornar a parlar mai més amb ella, però em resisteixo a eliminar el seu contacte perquè no vull deixar de trobar-me el seu nom cada vegada que busqui algun altre nom que comenci per la t. No vull ni puc oblidar-la, com no vull ni puc treure'm del cap molts amics a qui sento encara vius i els quals tampoc esborraré mai de la meva agenda. Perquè si els oblidés, o pitjor, si no sabés com recordar-los, aleshores seria jo qui estaria mort.
El mateix que em passa amb la Tatiana en el terreny personal és traslladable a l'esfera col·lectiva amb alguns noms i fets que, malgrat el pas del temps, no podem deixar de tenir presents. Un d'aquests noms per no oblidar és el de Salvador Puig Antich. Avui, precisament avui, es compleixen 40 anys d'aquella llarga nit a la presó Model esperant la clemència d'un Govern que mai no va arribar i esperant, també inútilment, la mobilització política i popular per intentar aturar l'execució. La seva història ens recorda que Franco va morir al llit i va morir matant i que la democràcia espanyola, per tots aquells que ara gairebé sacralitzen la transició i la Constitució, va arribar quan molts de nosaltres estàvem de genolls.
Per això no podem deixar de repetir aquesta història. És el que fa uns anys em va ensenyar un mestre, en Ramon Barnils, un altre nom que no esborraré mai. La seva tossuderia amb aquest cas va impulsar el llibre La Torna de la torna i gràcies a la seva empenta vaig decidir escriure Compte enrere, el llibre que va donar peu a la pel·lícula Salvador. Estic segur que en Barnils seria molt feliç de saber que, 40 anys després, acaba de publicar-se Salvador Puig Antich, cas obert, un molt bon treball de Jordi Panyella que aporta noves dades sobre el cas. Un llibre que ens ajudarà a recordar i, per tant, a no esborrar mai de l'agenda el nom de Puig Antich.
