Apagueu els mòbils

Voldria tornar a parlar de la cerimònia d'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona. Sí, ja sé que el tema no és nou i que, a més, el suposat escàndol del poema irreverent, la poetessa iconoclasta i el regidor intransigent que s'aixeca i se'n va ha estat tractat fins a la sacietat. Però és que no és d'això del que us vull parlar. Si torno a la cerimònia és perquè resulta que hi vaig assistir com a espectador i allò que vaig trobar més criticable us ben asseguro que no va tenir res a veure amb l'incident del poema. En absolut. Allò que em va cridar més l'atenció, tant com per justificar aquest article, està relacionat indirectament amb el tema de la setmana passada a la ciutat. La cosa va de l'addicció als telèfons mòbils.

M'explicaré. Com us deia vaig assistir a l'entrega de premis i em va tocar asseure'm a les primeres files d'una sala que estava plena de gom a gom. L'ambient al Consell de Cent era solemne. Davant nostre, presidint l'escenari on es van entregar els premis i on es van desenvolupar les diferents actuacions de la nit, teníem, a l'esquerra de la sala, els regidors municipals, al centre, l'alcaldessa i els tinents d'alcalde, i a la dreta, els guardonats, unes 30 persones. Per crear una atmosfera més adequada i propícia es van abaixar els llums de la sala i l'entrega dels premis i les diferents actuacions musicals i poètiques es van desenvolupar en un ambient de penombra. Fent un gran esforç de voluntat, enganxat com estic al mòbil, vaig decidir apagar-lo per respecte. Però, per a la meva sorpresa, el que la foscor va posar en evidència va ser una situació ben poc edificant: l'alcaldessa i els regidors que presidien l'acte van passar-se tota l'estona més pendents de la pantalla del seu mòbil que no pas de les evolucions dels diferents artistes i premiats. Curiosament, un dels més actius va ser, abans d'aixecar-se i marxar, el regidor indignat pel poema. ¡Una actitud exemplar!