No cabrejar la clientela
Comencem per establir els fets. La cadena humana amb motiu de l'Onze de Setembre va ser una demostració espectacular de voluntat per part de la societat catalana i, per tant, un fenomen polític de gran potència. Menysprear-lo, negar el seu valor, ironitzar o intentar apropiar-se els que es van quedar a casa (l'anomenada majoria silenciosa) són només tonteries interessades.
Entre els centenars de milers de participants a la Via Catalana hi va haver molta gent d'esquerres -crec que és significatiu el grapat de persones que lluïen samarretes contra les retallades en educació que jo mateix hi vaig poder veure-, i no només d'ERC -els comptes no sortirien-, sinó també, entre altres, molts votants del PSC. És a dir, molts ciutadans que van apostar pel PSC en les últimes eleccions. També molts que han deixat de votar el PSC però que ideològicament pertanyen a aquest àmbit. «Molts dels nostres hi van ser a la cadena», constatava amb trista melancolia un dirigent del partit. Per tant, el socialisme català no s'hauria de creure ni hauria d'anar dient que el que va passar no els pertany, o que obeeix als enganys i a la perversa capacitat de manipulació de Mas i de CiU.
Al meu entendre, els socialistes catalans només tenen una alternativa raonable, que passa per fer-se forts en la convençuda defensa del dret dels catalans a votar, a decidir el seu futur. La idea -l'autodeterminació- ja ocupa la centralitat, s'ha convertit en hegemònica, en el denominador comú d'una porció molt majoritària de la societat. Només des d'aquesta posició ferma el socialisme podrà fer-se escoltar.
AGENDES COMPATIBLES / Mentre segueixi semblant que se sent incòmode o que defensa el dret a decidir tàcticament, a contrapèl, perquè no hi ha més remei que fer-ho, no podrà erigir-se en un actor prou creïble. Abandonar, a més a més, el vell reflex d'abordar com a contradictòries l'agenda nacional i la social, és imprescindible (el mateix es pot dir per a Iniciativa, els principals dirigents de la qual van preferir, justament en la Diada Nacional, formar una rotllana a l'entorn de l'edifici central de la Caixa). El PSC i Iniciativa han d'aprendre del que ha passat. Pel seu bé i, al meu entendre, també pel bé del país.
Però la Via no només els interpel·la a ells. També, i molt directament, les elits catalanes que han intentat desactivar com fos l'impuls sobiranista i pressionar Mas i CiU.
Tots, o una gran part d'aquests homes i dones, s'han vist obligats igualment a reflexionar i, per tant, a posar en qüestió la seva estratègia. ¿Per què? Molt senzill: molts dels participants en la cadena humana integraven i integren la seva demanda. No és que es vegi venir cap boicot als seus productes o serveis, no, com a mínim no per ara. És que una empresa, de la mena que sigui, no pot donar l'esquena als que la sostenen. I encara molt menys, i malgrat que un sigui poderós, cabrejar la clientela.
