Seguir sense Tito

"¿No és mil vegades millor trobar-se al davant un munt de ruïnes que davant d'un arbre de Nadal oscil·lant?"

Fritz Zörn

Sembla que a la xerrada en quèTito Vilanova va explicar als seus jugadors que el seucàncer s'havia reproduït se li va sentir dir aquesta frase: "El que em sap més greu és no haver-vos pogut entrenar". Unes paraules que sonen a "fins sempre" i produeixen calfreds. El lideratge i l'autoritat de Tito eren indiscutibles a la caseta; és lògic pensar que l'equip se sentirà orfe i buit.

Un vestidor de futbol és un escenari de rialles i bromes, de rancors i egos, d'amistats, crits, música, pregàries i llàgrimes. És també un lloc de benvingudes i comiats. Però, com hem comprovat els últims tres anys, també de malaltia i por. La desgràcia és tanta que sap greu pensar en aquesta gent obligada a competir els pròxims mesos, exposada a les crítiques, als xiulets. Però, quan rodi la pilota, ja ens coneixem i no ens enganyem: el futbol no produeix exactament gent civilitzada.

Quan Tito va recaure al desembre,vam recórrer a Fritz Zörni al seu memorable 'Bajo el signo de Marte', en què descriu la seva lluita contra la malaltia i el seu arrelament a la vida, i vam reivindicar la seva rebel·lia. Han passat set mesos i allò encara ens val per parlar d'un home de 44 anys que tot ho tenia i tot ho pot perdre, i d'aquest vestidor colpit i obligat a seguir lluitant. "Ningú pot negar que el que és terrible i conegut és molt millor que el que és terrible i desconegut", va escriure.

I sí, almenys aquests jugadors ja saben el que els cau al damunt: han de competir sent la plantilla més llorejada de sempre. Han de jugar amb el llast de formar part d'un equip on el cap està absent. El nou míster aterrarà a contrapeu, amb moltes decisions a la plantilla ja preses, i planificarà a contra rellotge. Part del cos tècnic i assistents seran nous, els que segueixin difícilment s'entendran igual amb el substitut de Tito. La química interna s'haurà de tornar a teixir partint de zero. Alguns jugadors podrien desentendre's del projecte si no el senten propi. Si els rivals tenen nas, serà difícil que no ensumin la sang: elBarça, favoritíssim a laLliga, ja no els sembla tant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En qualsevol cas, l'arbre de Nadal s'ha vinclat. A veure si el millor equip de sempre és capaç de seguir lluitant i fer alguna cosa amb les seves ruïnes.

Postpublicat al blogLa caverna azulgrana