El temps en la política

Estava escrit que la dreta carca convertiria l’apagada en el seu habitual ventilador de porqueria. Al poder, evidentment, cal pressionar-lo, preguntar-li, exigir-li, i una apagada d’aquestes dimensions mereixerà explicacions profundes i també assumpcions clares de responsabilitats. Hi ha indicis per creure que es van cometre algunes negligències, i a mesura que s’esvaeixen les teories d’un ciberatac augmenta lògicament la pressió sobre la gestió de Red Eléctrica. Perfecte: estem en una democràcia, i cal aclarir els fets fins al final. Però on es veu el llautó a l’aparell central reaccionari no és en la seva voluntat de fiscalitzar sinó en la seva precipitació malaltissa, en aquesta pressa boja per abalançar-se sobre Sánchez molt abans que se sàpiga què és realment el que va passar. Des del primer minut, el PP ha volgut fer veure que el Govern estava fora de combat i sense reacció, però no s’ha adonat que l’alta complexitat del problema obligava a una certa prudència en la comunicació. El president va comparèixer dues vegades el mateix dia, una al cap de cinc hores, i una altra al cap de cinc hores més, per explicar el que l’Executiu començava a conèixer. Entre altres detalls, que en cinc segons es va perdre el 60% de la capacitat de tota la xarxa elèctrica del país. Tots els especialistes europeus van estar d’acord des del primer moment que establir les causes del desastre pot comportar setmanes, i fins i tot mesos. Per això, al revés del que proclama histèricament la dreta, la gestió comunicativa del govern ha sigut assenyada, en el sentit que calia trobar un equilibri entre no quedar-se en silenci però tampoc no enviar missatges buits de contingut.

Per tenir dades fiables de vegades cal, senzillament, temps, una cosa que hauríem d’aprendre si un dia volem ser una societat adulta. Els que retreuen al Govern que va trigar massa a sortir també haurien dit que s’estava precipitant si hagués sortit a parlar immediatament després de l’apagada. L’obsessió del PP en voler convertir cada dia d’aquest Govern en un Vietnam polític l’ha portat a proclamar una apocalipsi sanchista cada setmana des d’aquell 23 de juliol que encara no han digerit. A Espanya ja se sap que la dreta, quan no governa, agita l’arbre compulsivament, civilment o militarment, fins que cau. És irònic que hàgim de saber les causes exactes de l’apagada més massiva de la història recent d’Europa en tan sols 72 hores quan avui, més de cinc anys després de la pandèmia que va segar milions de vides, no tenim ni punyetera idea de què va originar exactament el coronavirus. I és que el PP té molta pressa amb els altres i molt poca per a si mateix: els 228 morts de la dana encara esperen una explicació raonable del president que va deixar que les hores s’anessin morint en un restaurant anomenat El Ventorro. Es confirma que trobar el temps just en la política potser és el més difícil.

Temes:

Vietnam Govern Coronavirus

Inicia sessió 0 Comentaris