La tramoia del Papa

La policia no va poder reprimir el cel de l'agost. Malgrat això, les temperatures de més de 40°, la intensa pluja i el vent no van impedir que milers de joves congregats adoressinBenet XVI,una de les estrelles d'un estiu velat per sinistres nuvolades. Davant dels seus entusiastes seguidors, el Papa va exhortar a seguir l'estricte camí que ell mateix ha contribuït a teoritzar i convertir en dogma. Una via vetada a tots aquells que s'hi acosten i tracten d'interpretar les escriptures des de l'òptica de la llibertat.Benet XVI,màxim representant d'una cúria d'ancians, es va envoltar d'ulls joves i els va dir com han de mirar. No els va parlar del futur incert, ni d'un món en què la pobresa extrema i la desigualtat radical s'estenen com una plaga bíblica. Tampoc va intentar remoure les consciències dels poderosos, i encara menys va fer fora els mercaders del temple (que es feien càrrec d'una bona part de les despeses del viatge). L'anomenat vicari deCristva trufar el seu discurs de mandats i prohibicions. I va ser acollit amb exaltació en un acte de comunió majúscula. Tots formaven part d'una cosa. Una minoria que se sent segura seguint els passos marcats.

El Papa se'n va anar. L'agost llangueix i els núvols amenaçants segueixen presents. Sota el crit de la indignació, alguns alcen la mirada i intenten conjurar-los per ells mateixos. El futur fa venir vertigen sense una tramoia que el sustenti.