La millor arquitectura

Per un moment, amb prou feines un minut, tancar els ulls i recordar… Ser mestressa del temps. Bressolar-se amb la remor serena de les onades en una migdiada sense horari. No fer res. Enfonsar les mans a la sorra. Sentir com pessigolleja entre els dits. Tombar-se. La brisa a la cara. Mirar els núvols. Imaginar els follets que els habiten. Somiar desperta. ¡Mare! Llegir un llibre sense interrupcions. Relliscar entre les pàgines. Menjar-se'n els blancs. Cavalcar sobre les frases. Entre capítol i capítol, xopar la mirada de mar. I tornar a les vides traçades en negre sobre blanc. ¡Mare! Extraviar-se en la constel·lació de pigues de la seva esquena. Besar cada una de les seves pigues. Un xiuxiueig a l'orella. Pessigolles a la nuca. Besar els seus llavis de sal. Entretenir-se amb els seus cabells. Robar carícies al sol. ¡Mare! Banyar-se al capvespre. Competir amb les estrelles. Perseguir la música. Dibuixar un ball. Unmojito. Dolç de sucre de canya. Rialles de lluna i menta. Més petons de rom. Robar una matinada. ¡Mare! ¡Mare! ¿Dorms?

Entreobres els ulls i allà, a un pam dels teus records, els lladres de temps. Un bandit esdentegat armat amb pala i galleda. O la princesa de les tombarelles infinites. Com absorbit per la llàntia d'un geni, el passat es precipita al seu resguard. I el present et recorda que no hi ha temps per perdre't en el temps. Això sí, ets la millor arquitecta de castells de sorra.