Sal per al zombi

Els zombis tornen a estar de moda. Els experts apunten que aquesta crisi ha afavorit la resurrecció dels morts vivents. Sembla que contemplar algú que es troba rematadament pitjor que un procura alguna mena de consol.

Si ens aturem a pensar-hi, és fàcil arribar a la conclusió que vivim envoltats de zombis. D'éssers que cada dia segueixen la inèrcia del que està establert, desposseïts de voluntat pròpia. El problema comença quan la mirada llisca cap a un mateix i procedeix a estudiar el propi procés de transformació. La conversió en zombi es pot produir per diferents vies. Des de la mansa i alienada servitud a la feina (la mera existència de la qual, per escassa, avui se celebra fins i tot amb veneració) fins a la subordinació tecnològica a la qual cada vegada entreguem més temps, això sí, de forma entusiasta. Alguns esdeveniments també acceleren l'abúlia, com el rebut de la hipoteca, el compte cada vegada més elevat del supermercat o la perspectiva d'un final de curs sense diners per a les activitats d'estiu dels nens. La paràlisi és dramàticament absoluta quan no s'arriba a final de mes. Segons els ritus vodús, si un zombi tasta la sal torna a la consciència. La sal també és sinònim d'alegria, d'enginy. La pròxima vegada, davant del mirall, serà qüestió d'assajar una riallada i tractar de conjurar tanta preocupació. Com a mínim, preservem la voluntat.