Jordi Pérez: «La meva feina és ser molest, no agressiu. Sóc pacífic»

En aquests anys de crisi, les peticions de cobrament a morosos han augmentat el 40%. Ho saben perfectament al Cobrador del Frac. Jordi Pérez és un dels tres uniformats de l'empresa que es passegen per Catalunya com sortits d'un musical de Busby Berkeley. Anava per a actor dramàtic i ha trobat al carrer el seu escenari.

-Vaig acabar els estudis a l'Institut del Teatre, em vaig presentar a uns quants càstings i vaig fer algunes cosetes sense obtenir gaire èxit. M'hauria agradat ser actor dramàtic, certament, però hi ha un munt de gent per a pocs papers. Al final em vaig decebre. Penso que la meva feina al Cobrador del Frac té alguna cosa de teatral.

-Representa un paper curiós.

-L'escenari és el carrer. No em fa gens de vergonya passejar-me amb el frac i el barret de copa.

-Vostè no, però el morós...

-Aquesta és la clau. Quan jo hi vaig és que han fracassat un munt d'intents de negociació. Així que em planto a la seva porta uns 15 minuts i faig publicitat del seu deute. El normal és que acabi pagant amb només una o dues visites.

-¿A quants assetja al mes?

-A una mitjana de 20 deutors.

-¿Què fan quan el veuen?

-El que és habitual és que s'amaguin. Alguns surten per portes i finestres del darrere. Tot i que la majoria truca immediatament a les nostres oficines perquè no hi vagi més.

-Menys guapo, li deuen dir de tot.

--De vegades t'insulten, altres vegades es riuen de tu -allò de «pingüí» és recurrent-, hi ha qui demana informació i fins i tot hi ha qui intenta subornar-te perquè desapareguis.

-La seva feina deu ser una font d'anècdotes.

-Unes quantes. Una vegada vaig anar a visitar un morós a Manresa i em va sortir amb un bastó. Vaig haver de sortir corrent deixant enrere la maleta i el barret de copa. També recordo un constructor de l'Hospitalet que em va obligar a anar-hi 25 vegades.

-¿Què va passar en la número 25?

-Una casualitat. L'home havia demanat una línia de descomptes, estava esperant la visita d'algú del banc i jo era allà. Així que, davant el risc que li paralitzéssim l'obra, abans que vingués el del banc va trucar per arribar a un acord.

-¿Existeix el professional de l'impagament?

-Sí. Sol ser un tipus que té un alt nivell de vida -moltes vegades aconseguit a base de no pagar-, que fa anar bons vehicles, va a bons restaurants, viu en bones cases. Un encantador de serps capaç d'ensarronar qualsevol amb molta facilitat.

-¿Persegueix qui no pot pagar?

-No fem pressió sobre una persona que té dificultats econòmiques. El problema de la gran majoria de morosos, que solen ser empreses, és que els seus deutes estan documentats, tenen possibilitats de pagar, però en alguns casos fa tant de temps que se'ls han reclamat que tenen assumit que no els pagaran.

-Deu cobrar un plus de perillositat...

-És el gestor qui rep les amenaces de mort. Jo no parlo amb el deutor.

-¿Ni una paraula?

-Hem de mantenir la distància. No abaixar mai veles. Això suposaria engegar a rodar la feina feta durant diversos mesos.

-¿L'uniformat també té un codi de conducta?

-Tenim el manual de procediment. Diu que has d'anar arreglat, ser respectuós, no entrar en discussió, fugir de l'agressivitat. L'uniformat és una figura pacífica.

-És el seu cas.

-Em van agafar per la normalitat. Sóc gent tranquil·la. Si m'insulten, em mantinc impassible. La meva tasca és ser molest, no agressiu.

-¿Quina gràcia té fer això?

-Tinc la sensació de fer justícia, d'ajudar algú que ha prestat un servei i no l'ha cobrat.

-Sempre és un 'no grat'. ¿Com es treu de sobre la pressió?

-Aquesta és una feina de resistència mental, sí. No saps amb què et trobaràs ni com reaccionarà el morós. Així que els caps de setmana em trec la pressió de sobre fentmountain bikei caminant per la muntanya.

Notícies relacionades

L’amnistia és legal: ¿i a mi què?

Exercicis sobre la redempció

-Escolti, ¿qui va inventar això de la disfressa i la persecució?

-Als anys 80, a Colòmbia hi havia uns senyors que es disfressaven de pollastre i escatainaven davant la porta del morós. Aquí es va copiar la idea, però amb una presentació molt més elegant. Perquè el frac no és despectiu ni ridícul.