Dan Ariely, catedràtic d’economia conductual: "El dubte és vital per a la humanitat"

¿Creure en notícies falses i teories conspiradores és encomanadís?

Deu anys enrere hauria dit que els grans desafiaments de la humanitat eren la pobresa i l’escalfament global. Avui són la desinformació i les conviccions infundades. I cada vegada és més difícil discernir què és veritat i què no ho és perquè la informació incorrecta és de més qualitat i més persuasiva. ¿Com podem progressar en alguna àrea si no estem d’acord en qüestions bàsiques?

Gent llesta com Steve Jobs la compra. Va voler combatre el càncer a còpia de sucs.

Les persones intel·ligents no són immunes a les creences infundades. La ment no és un ordinador. Ens pensem que representa el món que hi ha allà fora, però en realitat el que fa és interpretar informació de manera radical. No tenim accés a la veritat.

¿Com ho fem per caure per l’embut de la convicció infundada?

Per començar, hi ha d’haver alguna mena de factor estressant. Ningú s’aixeca al matí dient "creuré en un déu benèvol» o "en una força malèvola». Els humans sotmesos a estrès mirem alguns vídeos per YouTube, pensem en un patró i volem trobar un malvat per donar-li la culpa. També hi influeix la personalitat: una de les coses que fa baixar més de pressa per l’embut és ser creatiu.

¿Creatiu? Sembla propi d’incauts.

Els creatius tenen l’habilitat de veure patrons que els altres no veuen, i pot ser que siguin incorrectes. Si a més tenen una profunda convicció en la seva idea, és més probable que pretenguin que els altres els segueixin.

Continuï destapant el mecanisme.

Tenim una màquina processadora molt limitada. Si la informació que veiem reforça el condicionament que tenim i ens relacionem amb els que hi estan d’acord, les coses empitjoren. Cada cop és menys freqüent intentar comprendre de debò i més tenir la raó. Després hi ha la pressió social: quan algú ens fa sentir incòmodes sobre la nostra opinió, ens sentim rebutjats. Si t’ataquen, no canvies d’opinió: t’allunyes. ¿Puc dir una cosa política?

Endavant.

Soc jueu, vaig créixer a Israel i estic situat al cantó esquerre de l’espectre polític. Fa molt de temps que em manifesto a favor de la pau, però m’estan atacant. Ser propau resulta més dur. Jo espero que la intel·ligència artificial ens arribi a entendre tan bé que pugui dissenyar una tecnologia que sigui capaç de captar els nostres punts febles.

¿Es pot arribar a caure en un engany de manera col·lectiva?

I tant que sí. Un estudi demostra que les nacions amb més intensitat de conflictes tenen més estrès, cosa que augmenta la sensació de no tenir cap control, i són més proclius a caure en les creences falses.

El 82% dels israelians afirmen que donarien suport a l’expulsió dels palestins de la Franja de Gaza. ¿Seria el cas?

No estic d’acord amb aquest percentatge.

És un sondeig que ha elaborat la Universitat de Pensilvània per a una firma demoscòpica israeliana.

La veritable esquerra israeliana creu en els drets dels palestins i està disposada a cedir terres sense tenir en compte si tenen raó o no en tenen. Aquest grup s’ha reduït després del 7 d’octubre, és veritat, però la majoria d’israelians diuen: "S’han de trobar solucions de compromís, no perquè ens importin ells especialment, sinó perquè ens importem a nosaltres mateixos». Tenim un Govern que no representa les persones. I l’antisemitisme fa que les coses empitjorin. El boicot d’Europa a l’esquerra israeliana és contraproduent.

Equiparar crítica amb antisemitisme potser també és una percepció incorrecta.

En aquests temps que corren, resulta difícil creure en l’ambigüitat. Com a professor d’universitat als EUA esperava que les universitats es paressin un parell de setmanes per dissenyar un programa per al Pròxim Orient, però no és el que ha passat. Els estudiants jueus són atacats. No costa pas gaire deduir que ens odien en general.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

¿Quin és el millor profilàctic contra la desinformació i l’engany?

La gent creu que és tenir coneixements, però l’important és la humilitat intel·lectual. El dubte avui és vital per a la humanitat. També podríem introduir modificacions: no permetre l’anonimat a les xarxes i crear, per exemple, finestres emergents que ens diguessin "¿n’estàs segur?» quan fem un like. La tecnologia ens ha permès ser superhumans, i el mateix passa amb la ment. És més fàcil resoldre l’odi que l’escalfament global.