ASSUMPTES PROPIS
Dan Ariely, catedràtic d’economia conductual: "El dubte és vital per a la humanitat"

Durant la fúria de la covid, els negacionistes van arribar a dir que utilitzava "la seva mitja barba" –va tenir un accident que li va causar grans cremades– per "fer-se la víctima" i induir la població a vacunar-se. Dan Ariely (Nova York, 1968), catedràtic d’Economia Conductual, es va preguntar per què comprem (i difonem) idees falses i reinterpretem la informació per ajustar-la a les nostres conviccions. El resultat és La espiral de la razón (Ariel).
¿Creure en notícies falses i teories conspiradores és encomanadís?
Deu anys enrere hauria dit que els grans desafiaments de la humanitat eren la pobresa i l’escalfament global. Avui són la desinformació i les conviccions infundades. I cada vegada és més difícil discernir què és veritat i què no ho és perquè la informació incorrecta és de més qualitat i més persuasiva. ¿Com podem progressar en alguna àrea si no estem d’acord en qüestions bàsiques?
Gent llesta com Steve Jobs la compra. Va voler combatre el càncer a còpia de sucs.
Les persones intel·ligents no són immunes a les creences infundades. La ment no és un ordinador. Ens pensem que representa el món que hi ha allà fora, però en realitat el que fa és interpretar informació de manera radical. No tenim accés a la veritat.
¿Com ho fem per caure per l’embut de la convicció infundada?
Per començar, hi ha d’haver alguna mena de factor estressant. Ningú s’aixeca al matí dient "creuré en un déu benèvol» o "en una força malèvola». Els humans sotmesos a estrès mirem alguns vídeos per YouTube, pensem en un patró i volem trobar un malvat per donar-li la culpa. També hi influeix la personalitat: una de les coses que fa baixar més de pressa per l’embut és ser creatiu.
¿Creatiu? Sembla propi d’incauts.
Els creatius tenen l’habilitat de veure patrons que els altres no veuen, i pot ser que siguin incorrectes. Si a més tenen una profunda convicció en la seva idea, és més probable que pretenguin que els altres els segueixin.
Continuï destapant el mecanisme.
Tenim una màquina processadora molt limitada. Si la informació que veiem reforça el condicionament que tenim i ens relacionem amb els que hi estan d’acord, les coses empitjoren. Cada cop és menys freqüent intentar comprendre de debò i més tenir la raó. Després hi ha la pressió social: quan algú ens fa sentir incòmodes sobre la nostra opinió, ens sentim rebutjats. Si t’ataquen, no canvies d’opinió: t’allunyes. ¿Puc dir una cosa política?
Endavant.
Soc jueu, vaig créixer a Israel i estic situat al cantó esquerre de l’espectre polític. Fa molt de temps que em manifesto a favor de la pau, però m’estan atacant. Ser propau resulta més dur. Jo espero que la intel·ligència artificial ens arribi a entendre tan bé que pugui dissenyar una tecnologia que sigui capaç de captar els nostres punts febles.
¿Es pot arribar a caure en un engany de manera col·lectiva?
I tant que sí. Un estudi demostra que les nacions amb més intensitat de conflictes tenen més estrès, cosa que augmenta la sensació de no tenir cap control, i són més proclius a caure en les creences falses.
El 82% dels israelians afirmen que donarien suport a l’expulsió dels palestins de la Franja de Gaza. ¿Seria el cas?
No estic d’acord amb aquest percentatge.
És un sondeig que ha elaborat la Universitat de Pensilvània per a una firma demoscòpica israeliana.
La veritable esquerra israeliana creu en els drets dels palestins i està disposada a cedir terres sense tenir en compte si tenen raó o no en tenen. Aquest grup s’ha reduït després del 7 d’octubre, és veritat, però la majoria d’israelians diuen: "S’han de trobar solucions de compromís, no perquè ens importin ells especialment, sinó perquè ens importem a nosaltres mateixos». Tenim un Govern que no representa les persones. I l’antisemitisme fa que les coses empitjorin. El boicot d’Europa a l’esquerra israeliana és contraproduent.
Equiparar crítica amb antisemitisme potser també és una percepció incorrecta.
En aquests temps que corren, resulta difícil creure en l’ambigüitat. Com a professor d’universitat als EUA esperava que les universitats es paressin un parell de setmanes per dissenyar un programa per al Pròxim Orient, però no és el que ha passat. Els estudiants jueus són atacats. No costa pas gaire deduir que ens odien en general.
Notícies relacionades¿Quin és el millor profilàctic contra la desinformació i l’engany?
La gent creu que és tenir coneixements, però l’important és la humilitat intel·lectual. El dubte avui és vital per a la humanitat. També podríem introduir modificacions: no permetre l’anonimat a les xarxes i crear, per exemple, finestres emergents que ens diguessin "¿n’estàs segur?» quan fem un like. La tecnologia ens ha permès ser superhumans, i el mateix passa amb la ment. És més fàcil resoldre l’odi que l’escalfament global.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Baròmetre del Govern Enquesta CEO: La crisi del PSOE no passa factura a Illa mentre Vox i Aliança segueixen a l’alça a Catalunya
- Anàlisi i predicció de BBVA Research Els aranzels i la caiguda del turisme internacional a Barcelona alentiran el creixement de l’economia catalana a l’1,5% el 2026
- Dormir David Callejo, metge: «Dorm sense roba interior perquè és molt bo per a la teva salut»
- Alteració de l’ordre del dia El Govern retira per falta de suports el decret que havia de prioritzar les renovables i regular les bateries
- Investigació de Maldita Barcelona, la ciutat més afectada per una estafa internacional a Facebook que es fa passar pel transport públic per robar dades bancàries