La roda

Elogi assilvestrat del càmping

1
Es llegeix en minuts

No és una excentricitat ni una experiència primitiva o marginal. Uns sis milions de persones, meitat estrangers, meitat nacionals, estiuegen anualment en un càmping o caravàning al nostre país. Comptem amb gairebé 1.200 establiments, dels quals el 37% són a Catalunya. Als anys 60 amb prou feines hi havia 200 càmpings a Espanya. El 1975, després delboomturístic, ja eren mig miler, però encara som lluny de França, que en té 11.000.

La vivència del càmping és singular: a penes unes lones et separen del veí. No hi ha portes ni claus. Els carrers de terra van acollint tendes on conviuràs unes setmanes amb la mínima intimitat i la màxima indiscreció. Però, a més a més, al càmping tot es retreu un estadi, la civilització fa un lleuger pas enrere. Malgrat les creixents comoditats d'alguns establiments, no gaudeixes del mateix estàndard domèstic. No hi ha rentavaixella, ni forn, ni sofà. No tens el teu armari ni el teu bany personal. De l'aire condicionat, tornes al ventilador.

En un càmping vas mig nu tot el dia sense que ningú s'escandalitzi, el banyador i les xancletes són l'uniforme habitual. Anar vestit és cridar l'atenció. No hi ha roba ni marques que parlin per tu, tan sols les teves carns i la teva pell, amb una evidència a vegades desoladora. I altres vegades, agradablement pertorbadora. Al càmping tot és enginyós, plegable, desmuntable, lleuger. El disseny s'aguditza per fer la vida més fàcil.

Notícies relacionades

El càmping podria ser la metàfora d'un assentament humà, a la vora del mar o d'un riu, on una petita comunitat ha decidit instal·lar-se per viure. Ha de traçar els carrers amb encert, pensant en el sol i les vistes, protegint-se de les inundacions i els vents. Organitzant els subministraments i serveis amb el mínim cost i la màxima eficàcia.

Un càmping és tornar a socialitzar obligatòriament, fent amics sense necessitat de Facebook. És aprendre a conviure amb el veí del periquito o la sardinada. És un període d'humanitat assilvestrada que no ens va gens malament en els temps decocoonitisurbana que ens envaeix, aïlla i deprimeix.